Bona part de les sèries nord-americanes que arriben a l'Estat s'estrenen en canals de pagament. En aquestes cadenes les produccions se solen emetre amb molt poca diferència respecte al país d'origen i, per tant, qui té accés a aquestes plataformes pot seguir les seves sèries preferides amb continuïtat i, sobretot, amb actualitat.
En el cas de les televisions gratuïtes no passa el mateix. Algunes ficcions americanes hi arriben amb un retard considerable i sovint després d'haver-se estrenat en algun canal de pagament. Aquestes dues raons podrien explicar, si més no en part, que els índexs d'audiència que obtenen les sèries quan s'emeten en obert no siguin sempre els desitjats: gran part del públic que hi podria estar interessat ja les ha vist per una altra cadena o bé per internet.
L'expert en sèries Toni de la Torre creu que "el consum online previ determina molt l'èxit que pot arribar a tenir una sèrie" quan s'emet per televisió. Ara bé, també admet que aquest podria no ser l'únic motiu que fa que una sèrie tingui menys espectadors dels esperats: "Si aquestes produccions no haguessin estat consumides online , ¿tindrien més bona acollida a la televisió?", es pregunta, i afegeix que "no ho podem saber".
Algunes sèries que han triomfat als Estats Units a Espanya han hagut de ser retirades del prime time i enviades a altes hores de la matinada. Glee , per exemple, acaba de tancar la tercera temporada a Amèrica amb la seva millor dada d'audiència, més de 17 milions d'espectadors. En canvi, a l'Estat es va estrenar en un canal secundari com Neox el març del 2010 i, després de la primera temporada, es va retirar. La sèrie va tenir un share mitjà de l'1%, amb 145.000 espectadors, una dada que contrasta amb el 2,2% de mitjana que va assolir Neox aquell any.
En l'àmbit català també trobem l'exemple de Diaris de vampirs, que es va estrenar a TV3 el 2010, els dijous en prime time , però en temporada estival. La producció americana s'havia emès al canal de cable CW i va ser la seva millor estrena, amb 4,8 milions d'espectadors. Al canal català la millor audiència va ser de 293.000 persones, una xifra clarament inferior a les que sol obtenir la cadena en aquesta franja. Després de dues temporades al canal principal, la tercera, estrenada l'abril passat, es va traslladar al 3XL.
Excepcions satisfactòries
Com subratlla l'escriptor i guionista d'El Terrat Enric Pardo, la comparació estricta del nombre d'espectadors entre els EUA i Espanya pot portar a conclusions enganyoses, ja que el públic potencial varia molt entre els dos països: "313 milions de persones contra 46", assenyala. Tot i així, argumenta que les cadenes nord-americanes poden arriscar-se amb productes destinats a un públic més concert: "Saben que una sèrie els serà rendible amb només tres milions d'espectadors", explica, mentre que aquí una producció no es considera un èxit si no obté "un 20%" de quota, "que equivaldria a cinc milions" de seguidors al conjunt de l'Estat.
No obstant això, Neox sí que ha consolidat algunes sèries de gran èxit als EUA, que alhora han ajudat a definir el públic objectiu de la cadena. És la casa de produccions com Dos hombres y medio i The Big Bang Theory , però la que li ha donat més bons resultats és Modern family , com afirma Bernd Reichard, el director de Neox, Nova i Nitro. La comèdia lidera el panorama dels canals secundaris de la TDT els dimarts en prime time amb un 3,5% de quota. "Un dels encerts ha estat convertir Neox en la casa de les sitcoms americanes, un gènere que no tenia lloc en cap dels canals líders d'Espanya", diu Reichard.
Per això, malgrat que un bon grapat de sèries de gran èxit als EUA no han destacat en audiència en ser importades a l'Estat, Enric Pardo assegura que "els productes bons encara continuen agradant a la televisió".
