TELEVISIÓ
Mèdia 03/05/2013

TV3 surt al carrer per saber si l'amor és 'Per sempre (o no)'

L'espai analitzarà els canvis en la parella i la família a través d'històries personals

Albert Castellví Roca
4 min

Sant Joan Despí."Els primers dies m'acompanyava un tram de carrer, després fins a la porta de casa...", comença ella. "I ara ja pujo a dalt!", ho remata ell. Els protagonistes d'aquesta anècdota no són una parella d'adolescents que comencen a descobrir els secrets de l'amor, sinó dos avis del Poblenou de Barcelona, la Lola i el Josep, que, després de tota una vida compartint barri, fa pocs mesos es van conèixer ballant un vals i des de llavors són parella tant dins com fora de la pista de ball.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El seu cas és un dels molts que recull el primer episodi de Per sempre (o no) , el nou programa que TV3 estrenarà dimecres (22.30 h), i exemplifica a la perfecció l'objectiu fonamental de l'espai: mostrar -amb un to amè, sense sucre, i fins i tot amb un punt d'humor- com s'han transformat al llarg de les últimes dècades l'amor, les relacions de parella i les estructures familiars, i evidenciar que aquests canvis no són una simple conseqüència del relleu generacional, sinó que reflecteixen una profunda transformació social que implica gent de totes les edats.

El realitzador de Per sempre (o no) , Joan Pavia, destacava ahir que per elaborar els dotze capítols de 50 minuts de què constarà el programa s'hauran fet "entre 180 i 200 entrevistes". Una de les peculiaritats del nou format, però, és que en lloc de seleccionar els protagonistes a través d'un càsting, l'equip ha experimentat amb un nou model que consisteix a "enxampar la gent pel carrer", en paraules del cap del departament de Nous Formats de TVC, Miquel Garcia. Malgrat aquesta improvisació, Garcia assegura que les persones amb qui han conversat han demostrat "una gran confiança amb TV3" per parlar obertament de temes que afecten la seva "intimitat": des d'on i com van conèixer la seva parella fins a si volen tenir fills -i com i amb qui-, passant per si s'han casat o en tenen intenció, o com viuen el sexe. "Ens ha sorprès", admet Pavia, en referència a la franquesa dels entrevistats. El resultat d'aquesta experiència és un programa "molt fresc", que segons Garcia aborda "un dels canvis més rellevants de la nostra societat".

Més enllà del Josep i la Lola, els primers capítols mostren el cas d'una parella jove amb diferents punts de vista sobre les possibilitats que l'amor duri per sempre -i que es va separar poc després de l'entrevista, segons informa posteriorment la veu en off-, el d'una dona que després de diverses relacions fallides ara es limita a mirar les comèdies romàntiques que fan per la televisió -sempre amb un mocador a la mà- o el d'un català que s'ha aparellat amb una sud-americana amb l'esperança, segons confessa, que es deixi "portar més per l'home" que les dones d'aquí. En conjunt, s'han buscat persones d'"edats absolutament diferents i de tot Catalunya", diu Garcia, per oferir un retrat precís de la realitat actual en l'àmbit de l'amor, la parella i la família.

Valor antropològic

Però Per sempre (o no) no es limita a fer una recopilació de casos particulars, sinó que vol que aquestes històries es converteixen en "arguments d'identificació col·lectiva" -en paraules de Miquel Garcia- i intenta analitzar més a fons els canvis que s'han produït en la concepció de la família. Per això comptarà amb les opinions d'una quarantena d'experts, des d'antropòlegs, sociòlegs i demògrafs fins a altres que ofereixen la seva experiència en qualitat d'"observadors", segons Pavia, com ara floristes, professors, publicistes o conductors de programes radiofònics per a adolescents. A més, músics que han cantat sobre l'amor i el desamor, com Anna Roig, La Iaia, The Mamzelles i Mazoni, també hi aportaran el seu punt de vista.

Al capdavant d'aquest polifacètic equip d'experts hi ha l'antropòleg Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB i "el màxim expert en noves famílies", en opinió de Garcia, que ha assessorat l'equip del programa. Per ell, el format "té valor antropològic", ja que a través de les visions d'experts i de les "històries de vida" construeix un mosaic de la "pluralitat" d'estructures familiars que existeixen actualment, i permet fer un "retrat de la societat catalana" i observar les conseqüències dels "canvis demogràfics" que han tingut lloc últimament. En aquest sentit, Pavia subratlla que les famílies homoparentals no s'han tractat com un cas específic, sinó com un element "transversal" que apareix amb "naturalitat" al llarg de tots els capítols.

Cadascun dels episodis del programa -dirigit per Fúlvia Nicolàs i elaborat pel mateix equip que es va encarregar de Mestres - gira a l'entorn d'un tema concret, i estan ordenats de manera que es crea una espècie de cronologia de la relació, que comença amb la "recerca i captura" de parella, passa pel matrimoni, la convivència i els fills, i acaba amb la separació, les segones oportunitats i la solteria. Malgrat aquest final, Garcia defensa que l'espai té un to "optimista", però alhora nega que pretengui ser un " coach " per donar consells a qui busqui parella. També afegeix que s'ha intentat fer "invisible" la tesi del programa, per tal que sigui l'espectador qui tregui les seves pròpies conclusions.

stats