Vint anys de 'Poblenou', la primera telenovel·la catalana

TV3 va ser pionera a Espanya amb la producció d'una sèrie de ficció diària

Una combinació inversemblant, però tan possible com totes les altres: l'1, el 2, el 3, el 4, el 5 i el 6. Són els números que jugava cada setmana la Rosa, la dona de l'Antònio, i avui fa 20 anys que li va tocar la Loto. Així va començar Poblenou, amb un cop de sort que va transformar la vida de la família Aiguadé i, sobretot, la indústria audiovisual catalana, que va descobrir que efectivament era possible produir una sèrie de ficció diària i que agradés als catalans.

Poblenou no va ser només la primera telenovel·la de TV3, sinó que va suposar una veritable revolució per al sector audiovisual a Catalunya i al conjunt d'Espanya. "El primer capítol de Poblenou va ser la primera pedra de la indústria de la ficció nacional", assegura Joan Bas, que actualment forma part d'aquesta indústria, com a conseller delegat de la productora Diagonal TV, però que el 1994 era el cap de dramàtics de TV3 i, com a tal, va ser un dels principals impulsors de la sèrie.

"En aquell moment, la ficció que es feia a Catalunya i a Espanya era molt minsa -recorda Bas-. TVE n'havia deixat de fer perquè els costos eren molt elevats i hi havia un buit molt gran". Això no vol dir que no es produís cap sèrie, però sempre es plantejaven "com una cosa unitària". És a dir, s'enregistraven tots els capítols i posteriorment "la tele els emetia quan li anava bé". Com assenyala Bas, qui primer va trencar aquesta tendència va ser Joaquim Maria Puyal, que el gener del 1989 -ara fa 25 anys- va estrenar La vida en un xip. Era un programa setmanal de debat, però anava precedit de La granja, una ficció que introduïa el tema a tractar en cada edició. Com subratlla Bas, "era un camp molt inexplorat i va tenir una gran resposta de la gent", fins al punt que, mesos després, la sèrie va acabar independitzant-se del programa.

Un capítol cada dia

Faltava, però, el pas de fer una sèrie diària, una proposta que el departament de ficció de TV3 va posar sobre la taula el 1992 però que no acabaria de quallar fins a l'any següent. "Calia que tothom agafés confiança; necessitàvem creure que es podria fer", explica Bas. La principal dificultat era tenir la capacitat de produir un capítol cada dia, però finalment la direcció de TV3 va donar el vistiplau al projecte. Amb prudència, això sí: es va decidir fer 40 capítols, per comprovar si el format tenia futur. "I vam tenir una sorpresa: abans de dos mesos ja fèiem un 39% de share!", assenyala Joan Bas. "En aquella època era més fàcil -admet-, però no hi havia cap més programa que ho fes. A més, la gent en parlava pel carrer".

Un dels artífexs d'aquest èxit va ser Josep Maria Benet i Jornet, a qui TV3 va proposar que plantegés la base de l'argument de Poblenou. "Ho va acceptar de seguida", diu Bas. La cadena buscava una sèrie de to costumista i va demanar a l'equip de guió que s'inspirés en ficcions que TV3 ja havia emès, com la britànica Gent del barri i l'australiana Veïns. "Si se'n feien a l'estranger, també en podíem fer nosaltres amb coses d'aquí", reflexiona Benet i Jornet. Amb tot, Poblenou va introduir alguns elements de risc, com una prostituta que s'enamorava del fill dels protagonistes o un tiet homosexual. "Tot i que TV3 ens va donar llibertat, quan van veure això es van espantar. Però van fer una enquesta i van veure que els espectadors estaven encantats amb el personatge!", recorda l'autor de l'argument.

Benet i Jornet va decidir situar l'acció al barri barceloní que dóna nom a la sèrie perquè dos anys abans havia patit una important transformació: s'hi havia ubicat la Vila Olímpica. "La idea era que hi hagués una botiga que per un cantó donava al barri de tota la vida però que al darrere tenia una persiana que no s'obria mai i que donava al nou Poblenou", explica. Així, quan els protagonistes van heretar el local i van obrir aquesta altra porta, la botiga -llavors un supermercat- es va convertir en un punt de trobada dels dos mons.

Poblenou no només va aguantar fins a l'estiu, sinó que es va allargar fins a final d'any. Des de llavors les sobretaules de TV3 estan reservades a la ficció de producció pròpia, sense que l'audiència li hagi girat mai l'esquena. Les xifres actuals estan lluny de les dels 90 i principis dels 2000, però tret de l'última etapa d'El cor de la ciutat -que acumulava nou anys en antena- i de l'inici de La Riera, el seguiment mitjà sempre ha superat el 20%.

Més continguts de