Xavi Bundó: “Si estimes la ràdio no pots refusar una oportunitat així”

BarcelonaDesprés de tres anys fent-se càrrec del Diàling d’ El món a RAC1, i d’haver presentat el Versió estiu durant les últimes setmanes, Xavi Bundó (Sabadell, 1984) s’estrena avui com a presentador del Via lliure, un programa que ja havia conduït l’estiu passat. Bundó substitueix Marta Cailà, que al juliol es va acomiadar del magazín dels caps de setmana de RAC1 després de 13 temporades.

Com serà el nou Via lliure? ¿S’assemblarà al dels últims anys?

Estructuralment sí: com a programa de cap de setmana té sentit que la primera hora sigui més informativa i la resta purament de magazín. Però, per exemple, les sintonies, que són com un vestit a mida de cadascú, varien totes, i els col·laboradors també es renoven.

¿Recuperaràs algun col·laborador dels programes d’estiu que has fet?

Sí, alguns els arrossego des de fa dos estius, com el Joan Arenyes, que coneix com poca gent el món de la música en català i sempre ens portarà algú a l’estudi. Tindrem música en directe cada cap de setmana. També continuarà una secció que ens ha funcionat molt bé, la de llibres de la Raquel Loscos, i l’Albert Beorlegui continuarà fent cinema al seu estil.

De les novetats, què destacaries?

Hi ha dues incorporacions importants. D’una banda l’Antonio Baños, que m’encanta perquè és com un home del Renaixement: és economista, però és periodista, escriptor, semifilòsof, músic, i per tant té una manera molt peculiar d’encarar-ho tot. Farà una secció en què llegirà l’actualitat a la seva manera. L’altra incorporació destacada és l’Òscar Broc, que em sembla un tio molt RAC1 en el sentit de tractar la cultura de manera desenfadada, divertida i amb criteri.

Hi haurà tertúlia?

Sí. A la part d’actualitat hi haurà tertúlia i entrevistes a l’estudi. En certa manera volíem que fos una mena de prolongació del tarannà d’entre setmana. Però hem intentat buscar veus noves, és a dir, que siguin joves i que no s’hagin sentit gaire a RAC1: gent com l’antropòleg Manuel Delgado o una jove tertuliana que es diu Afra Blanco. I, per exemple, s’incorporen la Pilar Carracelas o el Pau Canaleta, que hi han estat durant l’estiu. Dels tertulians que la gent ja segueix habitualment hi haurà el Jordi Graupera.

Per què has decidit mantenir el nom del programa?

És que pràcticament ni s’ha plantejat. La marca Via lliure és molt forta, la gent la coneix i la Marta Cailà l’ha consolidat perfectament. A més és un nom que m’agrada, perquè dibuixa bastant bé la idea del cap de setmana, amb un punt de llibertat.

Substitueixes la Marta Cailà, que ha presentat el programa durant 13 temporades. ¿Et fa por que la gent compari massa o que li costi acostumar-se al canvi?

Por no, però crec que és inevitable. La Marta Cailà és una de les persones que fa més temps que és a la casa i ha vist aquesta transició dels zero oients als més de 700.000 que hi ha ara, i en el seu programa també ho ha vist: va arrencar amb una xifra d’oients irrisòria i ha aconseguit deixar-los en 233.000. La comparació és evident que hi serà, però la qüestió és que això no em pot preocupar excessivament.

RAC1 és líder de dilluns a divendres, però els caps de setmana se li resisteixen. ¿Un dels objectius del canvi és superar Catalunya Ràdio els dissabtes i els diumenges?

No puc parlar dels motius perquè no els conec. És evident que et fixes en la competència, però no hi ha una obsessió, ni crec que la tinguin a RAC1 ni la tindré jo, entre altres coses perquè el programa de la Sílvia [Cóppulo, El suplement de Catalunya Ràdio] és més llarg, comença més d’hora, té un estil completament diferent. Que és la competència directa és evident, però nosaltres farem el possible per fer-ho bé, independentment de si som primers, segons o tercers.

Et va costar acceptar la proposta?

Gens. Algú que estima la ràdio i estima RAC1, perquè hi sóc des del 2007, no pot refusar mai una oportunitat així. Em va fer molta il·lusió, em va semblar un honor. També m’ha ajudat molt la Marta Cailà, que ho ha posat molt fàcil. Es va acomiadar donant les gràcies i sense crear cap conflicte, i no és de cara a la galeria. La transició ha sigut immaculada, ha sigut un suport permanent.

Vas enllaçar El món amb el Versió estiu i ara amb el Via lliure. ¿No se’t farà molt llarga la temporada?

Si m’hagués quedat a El món potser sí: la rutina en un programa com aquest és dura, perquè és una marató, et lleves molt d’hora i tot això. Però canviar d’aires ajuda, i poder parir una cosa a la tarda i després una al cap de setmana... Ostres, si el primer any estàs cansat, per molt que no hagis fet vacances, plega!

Trobaràs a faltar el Diàling?

El Diàling és una feina de molt desgast, això ho saben tots els que l’han fet: vols quedar amb uns amics per veure un partit de futbol i no pots perquè has d’estar pendent de qui diu què. Pràcticament no em treia l’auricular ni per anar a la dutxa! El trobaré a faltar, però amb el repte que em ve al damunt, tampoc gaire.

Ara et tocarà sortir-hi.

Ja hi he sortit, de fet. M’han agafat coses de l’estiu. Però crec que ho encaixaré bé, només faltaria!