Zapatero té un somni. Somia que Rajoy és més mal president que ell i que la premsa s'hi acarnissa més, i també que Europa i el món se'n burlen més. Somia que, des del seu xalet d'expresident avorrit i tranquil, entra a Twitter -abans no ho feia mai, no ho suportava- i passa una tarda de diumenge feliç. Veu com la xarxa apallissa Rajoy després del ridícul sublim del cap de setmana del rescat, el de la no-intervenció del Regne d'Espanya, segons la terminologia del president espanyol. L'expesident somia que riu amb hashtags com #DontComeBackRajoy o bé #Yousaytomato o bé #preguntaparaRajoy: "Si un cacauet es mulla, encara és un fruit sec? Si hi ha més enllà, hi ha menys aquí? Fins on es renten la cara els calbs? Saps dir ella en anglès? She . Què portarà als tàpers per anar a Polònia? Si no paguem el rescat, ens desnonaran del país?" En el somni, reflexiona: manar cada dia és més difícil. No te'n perdonen ni una. Les xarxes socials llancen la crueltat del populatxo a la cara del poder (fins i tot a la dels autèntics poderosos, tot i que ells continuen donant un suport aparent als semipoderosos que donen la cara, els que són a la Moncloa i en llocs així). I ja no són només les xarxes socials les que s'acarnissen, perquè la vida imita la xarxa i fins i tot la premsa de més prestigi és burleta i arriba al sarcasme. Uf, si li hagués caigut a ell aquest You say tomato, I say bailout del Time ! Esclar que també n'hi ha que mai en tenen prou, i encara li busquen les pessigolles a YouTube, rescatant vídeos ignominiosos en què ell deia que Espanya tenia el sistema financer més fort del món. Però això no és res comparat amb el que suporta Rajoy. No entén per què el president del PP tenia tantes ganes de guanyar les eleccions. Que no ho veia, el que venia? Sí, una becaina feliç amb un somni agradable al sofà d'expresident. Però el millor de tot arriba al final: quan es desperta, Twitter encara és allà.
