Hi ha alguna cosa més sucosa per obtenir audiència que començar un informatiu amb el crit desesperat d'una mare que acaba de saber que han assassinat la seva filla embarassada? Doncs miri, no. Ei, i quan dic "començar" estic dient que tu ets al sofà veient un anunci o una promoció d'una sèrie i...patapam!!, sense cap cortineta de separació, ni sintonia, ni indicatiu, ni salutació, ni res de res, comença l'informatiu encastant-te el crit a dins de casa. Dimarts, tres cadenes van tenir el simpàtic detall de proveir-nos d'aquest moment: Telecinco, Cuatro i La Sexta. Antena 3 també va passar-lo, naturalment, però no d'entrada sinó al mig d'un àudio, entre frase i frase. Això sí, fent una pausa perquè l'escoltéssim bé. No fos cas.
I, posats a rebentar els audímetres, què me'n diu d'oferir, també dimarts, el primeríssim pla d'una mare destrossada perquè fa breus instants que ha sabut que han assassinat a la seva filla? No és també una bonica imatge que diu molt de la cadena que opta per emetre-la? Segurament era el dia mundial de la delicadesa humana i les cadenes van decidir celebrar-ho d'aquesta manera tan entranyable.
Telecinco va oferir-nos el crit tres cops en poc més de 10 minuts, imagino que creient que estem sords i que amb un cop no en tenim prou. La Sexta i Cuatro només dos. Un detall. Això sí, van acompanyar-lo de la imatge de la pobra dona corrent cap a un cotxe perseguida per la càmera, de la imatge de la dona entrant al cotxe amb la càmera enganxada al clatell i de la dona esfondrant-se al seient del cotxe mentre la càmera s'amorrava al vidre per veure si podia captar més detalls morbosos.
De l'altra pobra dona, la del primer pla plorant, en destaco que entre sanglots encara era capaç de dir amb un fil de veu, i com excusant-se pel seu estat de xoc: "Ho sento, però no puc acceptar que la meva filla no hi sigui".
