Des que una aplicació mòbil neix en forma d'idea fins que arriba a la pantalla d'un smartphone poden passar mesos i, fins i tot, anys. Cada dispositiu -iPhone, Blackberry, Android- té el seu propi sistema operatiu i, per tant, necessita diferents llenguatges de programació.
Per això el primer que fa un desenvolupador d' apps és decidir a quin dispositiu destinarà la seva aplicació. La pot crear per a un únic sistema operatiu -com el cas d'Instagram a iOS- o fer-la compatible amb tots els sistemes, com el cas de WhatsApp. "Els desacords entre les companyies per fer compatibles les diferents aplicacions són bàsicament el que endarreriex la seva aparició. Per això Instagram ha trigat dos anys a treure la versió per a Android", explica a l'ARA Leo Montenegro, desenvolupador en tecnologia educativa.
El cost d' Angry Birds i WhatsApp
Quan algú decideix crear una aplicació des de zero -ja adaptada al dispositiu que creu convenient- pot trigar de dos a sis mesos. "Fer una aplicació és com emplenar un paquet amb un munt de recursos comprimits. És com un petit xip que després el sistema operatiu dels smartphones expandeix i reprodueix", il·lustra Montenegro. Depenent del tipus d'aplicació que es vulgui desenvolupar, es pot necessitar més d'una persona. Si és una utilitat multimèdia, per exemple, caldrà un desenvolupador, un creatiu i un il·lustrador. Segons Montenegro, crear una aplicació com Angry Birds requereix de tres a quatre mesos de treball i un pressupost de 4.500 euros (6.000 dòlars). Instagram es podria desenvolupar en cinc o sis mesos i costaria uns 15.000 euros (20.000 dòlars).
WhatsApp necessitaria també cinc o sis mesos d'elaboració i entraria en joc un altre element: el màrqueting. "Per crear una tecnologia semblant a WhatsApp s'haurien de destinar un 20% d'esforços al temps i cost de producció i un 80% al màrqueting", afirma Montenegro. A mesura que una aplicació té èxit, afegeix, es pot anar augmentant la inversió per tal de "mantenir-la viva i renovar-la".
En el cas que es contracti una empresa que creï una aplicació per encàrrec, els preus poden oscil·lar -dependent del projecte- entre els 2.000 i els 200.000 euros.
En el cost d'una aplicació per a smartphone s'hi inclou el que cal pagar per la llicència del sistema operatiu corresponent i per poder penjar l'aplicació a l'AppStore (iPhone), al Google Play (Android), al Blackberry App World (BlackBerry), al Marketplace (Microsoft), etcètera. Mubiquo -empresa catalana que ha creat aplicacions mòbils per a marques com Shell, Tous, Loewe, Banc Sabadell, Zara, Nestlé o Els Pets- explica a l'ARA que actualment es treballa bàsicament amb iPhone i Android. Penjar una utilitat a l'AppStore té un cost fix de cent euros anuals. A Google Play, cal abonar vint-i-cinc euros per cada aplicació creada.
L'AppStore, més restrictiva
Independentment de la tarifa, Leo Montenegro explica que l'AppStore "té una política molt més restrictiva" que el Google Play d'Android. "Apple vigila molt més els continguts; Google els dedica menys atenció", apunta. Tan aviat com es crea una aplicació per a iOS, Apple la revisa i poden passar entre quatre i cinc setmanes fins que hi dóna l'aprovació final.
A l'AppStore, a més, "la majoria d'aplicacions no sobrepassen l'euro perquè així ho imposa Apple", manifesta Montenegro. En cas que es vulgui penjar una aplicació a un preu més alt, el desenvolupador ha de negociar-ho amb Apple i exposar les raons per les quals ho fa.
La fórmula de l'èxit
La clau per saber per què una aplicació triomfa i una altra no és tot un misteri. Tot i això, les apps amb més descàrregues comparteixen algun denominador comú.
Per a Montenegro, el màrqueting, la senzillesa, el multilingüisme i l'impacte visual són aspectes claus. Segons Lídia Romero, de Mubiquo, el secret de l'èxit d'una aplicació és una bona comunicació, fer una inversió forta i oferir una utilitat al client, o bé crear una app addictiva que, a més, s'ha d'anar renovant perquè no mori.
