Mèdia 20/12/2011

Les dades que volem són les d'Andorra

i
Albert Cuesta
2 min

Des de divendres l'etiqueta #googlecat de Twitter recull les delirants castellanitzacions que han experimentat els noms de molts carrers de Catalunya en el servei Google Maps. La traducció automàtica no ha respectat noms propis (Francisco Macià, Pablo Casals) ni molts noms comuns ( tomillo per farigola ), i no sembla seguir cap patró uniforme. El fet que les mateixes denominacions errònies apareguin també en els mapes de molts navegadors GPS indica que el culpable no és Google, sinó qui li proporciona les dades cartogràfiques: l'empresa TeleAtlas, filial de TomTom.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Aquesta manera destralera d'incorporar el bilingüisme als mapes ja els deu anar bé en altres llocs del món, però aquí no funciona. De fet, els efectes pràctics són relativament greus: les cerques fetes en qualsevol dels dos idiomes apunten al lloc correcte, per mal retolat que estigui. Però l'error toca la llengua, un dels nostres punts més delicats, i per això Google ha reaccionat al clam popular i s'afanya a corregir-lo. L'Ajuntament de Barcelona els ha recordat que ofereix en obert la seva cartografia: 5.000 carrers amb 200.000 variants.

Part del problema és que no existeix un 'espai català de dades' on les nostres no siguin subsidiàries de les espanyoles: dins de moltes aplicacions, el català es representa amb el codi 'es-ca'; alguns serveis del núvol d'Internet no contemplen els noms amb dos cognoms separats per una 'i'; ens entretenim reclamant que ens deixin traduïr l'interfície web de Twitter, però no podem indicar en quin idioma és cadascun dels nostres tuits, i per això no tenim trending topics nostrats.

Potser la solució és la que va proposar Miquel Calçada fa uns anys: declarar la guerra a Andorra i rendir-nos tot seguit. Si més no, els carrers del país dels Pirineus conserven a Google Maps el nom en català.

stats