La grandesa d'un professor. L'editorial d'Antoni Bassas

Avui m’agradaria comentar-los dues frases pronunciades ahir. No tenen res a veure l’una amb l’altra, excepte que són als diaris d’avui. L’una, en gran, l’altra, en petit.


La que apareix en lletres grosses es va pronunciar ahir al Congrés dels Diputats, a Madrid. En un moment en què la corrupció està corcant els partits polítics que governen o han governat, i que tot un exvicepresident del govern espanyol ha estat unes hores detingut i pesen sobre seu cinc delictes fiscals, el director de l’Agència Tributària Espanyola va dir ahir: "L'Agència Tributària investiga amb discreció, aquesta confidencialitat està en l'ADN de tots els funcionaris de l'Agència Tributària. Diposo de totes les dades de l'Agència que són la repera patatera".


Seria còmic si no fos tràgic. O com va dir una vegada un guionista italià, referint-se al seu país, Itàlia, al qual Espanya cada dia s’assembla més en termes de descomposició del sistema de partits: “La situació és greu, però no és seriosa”. És greu que l’Agència hagi descobert 715 casos de blanqueig de capitals, i cal saber que, per llei, aquest responsable de l’Agència no pot revelar els noms dels blanquejadors, però no és seriós que ho despatxi amb una frase més pròpia del bar de la cantonada. Igual que és greu, però no és seriós, que el ministre Montoro corri a embrutar tot el que pot a Catalunya amb el cas Pujol i que ara que l’afectat és Rato, un antecessor seu, s’amagui sota la taula del ministre. Com va dir Joan Coscubiela, diputat d’Iniciativa, sembla que al ministre se li ha acabat la xuleria. Com també és greu, però no és seriós, que Rajoy no hagi comparegut al Congrés cap de les 70 vegades que l’hi han demanat. “La repera patatera” no és una expressió que mereixin els ciutadans que paguen els seus impostos, però dota l’escenari polític i social del moment del toc final d’esperpent que caracteritza una crisi d’abús del sistema tan greu que s’ha endut del rei en avall.


L’altra frase la va pronunciar ahir David Jurado, que és com es diu el professor d’educació física que va desarmar el noi que dilluns va matar el professor. Del comportament del noi en sabem més coses ahir: que a casa hi tenia més armes, un croquis de l’institut, una llista de professors, els ordinadors on havia consultat pàgines que expliquen com s’elaboren armes i explosius artesanals… Doncs bé, ahir el professor va tenir el valor de dir això davant les càmeres: "Fora del brot que va tenir és una persona fantàstica, vaig aconseguir connectar amb ell i no hi va haver cap problema perquè deixés les armes".


Cal valor per dir que era una persona fantàstica algú que acaba de matar un company teu, que t’hauria pogut matar a tu.  Crec entendre el professor, per més que ens costi: no afegim més dolor al dolor. No condemnem per sempre un adolescent, donem-li una porta de sortida. Crec entendre que en la frase del professor hi ha l’estima del mestre cap als seus alumnes, un sentit profund del que vol dir educar, i un missatge desesperat: no despullem el noi de la seva condició de persona. “Vaig aconseguir connectar amb ell”. Connectar amb el noi, connectar amb els nois i noies i educar-los, que ho estan demanant a crits.


Potser, al fil d’aquest comentari, algú de vostès pensarà el mateix que ja m’han escrit alguns lectors de l’ARA: i el mestre mort? No hi ha cap paraula per al mestre? Totes, totes les paraules per al mestre. La primera tragèdia és la seva i la de la seva família. I la segona, la de la comunitat docent, que des de dilluns té més motius per preguntar-se com prevenir riscos mortals com el que va afectar el seu company.  Avui en parlem al diari: els docents consultats volen conèixer els informes mèdics dels alumnes perquè creuen que així podrien donar una atenció més bona i es previndrien conflictes. Heus aquí un debat que queda obert. I en el qual estarem sempre al costat dels mestres, que són la primera línia de socialització i educació dels ciutadans de demà. Cal acompanyar el dolor de la família i els companys del professor mort. Però, per desgràcia no li podrem tornar la vida. En canvi, podem intentar tornar una vida plenament rehabilitada a un noi a qui no sabem ben bé què li va passar pel cap. I fer-ho, encara que ens costi, volent escoltar la grandesa que desprenen les paraules d’algú que ens ha recordat que darrere d’un jove que ha comès un acte horrible hi pot haver, hi ha una persona fantàstica”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat