Divendres vaig creure que havia topat amb l’entradeta perfecta. Repassant diaris, a la portada d’El Mundo informaven de com havien trobat el cos sense vida de l’atleta Yago Lamela. Sota el titular, aquesta frase: “La relació amb el salt de longitud, que va començar el seu pare dibuixant una innocent línia a la platja quan tenia tot just vuit anys, l’hi va proporcionar tot a Yago Lamela, també un turment que ahir va acabar”. Em va semblar que no es podia dir més en tant poc espai. La frase semblava poder encapsular l’essència de tota una vida en només 40 paraules i això li conferia tanta força expressiva. Fins i tot la vaig llegir als companys de taula de redacció i la vaig apuntar, per posar-la algun dia en aquesta secció, que no sigui dit que sempre remugo. Si no fos que...
...si no fos que l’assumpció de la frase -que Lamela s’havia suïcidat- era falsa. La paraula tabú suïcidi no apareixia enlloc, però els titulars interiors ho suggerien insistentment: “Yago Lamela, assetjat per depressions, trobat mort a casa dels seus pares a Avilés”, “Un esportista va trucar per alertar que Lamela es trobava en situació de risc” i “S’uneix a la llarga llista d’esportistes que no van assimilar les lesions o les retirades”. L’endemà se sabia que l’esportista va morir d’un infart i que no se li han trobat substàncies al cos que facin pensar en una mort autoadministrada. El diari així ho va recollir. L’actualitat també gira full. I jo conservaré el retall d’aquella frase inicial, bon exemple d’una meravellosa entradeta equivocada.
