Aquest fotògraf que ha filmat un primer pla de la cara de la seva filla cada setmana, des que va néixer fins que va fer 12 anys, i n’ha penjat un vídeo de 4 minuts, ha redactat, de fet, unes quantes metàfores digitals. Tu tens una bebè, i al cap de 4 dies et preguntes qui és aquella dona que travessa corrents el passadís de casa, sortint de la dutxa, tapant-se el pit amb la tovallola, i se’t posa la pell de gallina. És llavors quan la típica parella patidora, amb un nen petit, et pregunta amb angoixa com t’ho fas, perquè els fa por si en sabran quan arribi l’adolescència. I els contestes que tranquils, que quan arribi, la vida els haurà donat 12 anys d’experiència. I 12 anys no passen en quatre minuts. Més important que el pas del temps és acostar-se al primer pla de la seva vida, cada dia.
