Neus Munté: "No pot ser que tenir abast estatal sigui un requisit per rebre subvencions"

BarcelonaLa notícia que el govern espanyol prepara un reial decret per excloure les entitats socials que no actuen a tot el territori de l'Estat de les subvencions del 0,7% de l'IRPF ha sacsejat el món del tercer sector. També ha causat molt malestar en el Govern, i la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en parla amb una entrevista telefònica amb l'ARA.

Com valoreu l'esborrany?

Cada any anem darrera del ministeri per recordar-los totes les sentències que diuen que han de territorialitzar aquests fons. No en sabíem res tot i que ens ho temíem, i ara resulta que ja està a punt de caramel. L'estem analitzant jurídicament i té moltes escletxes, a banda de ser d'una deslleialtat total que busca saltar-se el compliment de les sentències.

En el conflicte de competències, algú pot pensar 'mentre em paguin, tan és qui ho faci'.

Tens raó, la gent diu això és cosa vostra, mentre algú em pagui.

Però aquest cop van més enllà de saltar-se una sentència sobre competències, sinó que volen deixar fora les entitats socials que no tenen matriu espanyola.

Exacte. Aquí hi ha clarament la voluntat de saltar-se les sentències, que cada vegada han sigut més clares i contundents dient que l'Estat no pot gestionar aquests fons de l'IRPF. Però ara aquest esborrany només regula com s'instrumenten aquestes prestacions i les delimita només a entitats d'àmbit estatal. Per tant, hi ha una clara voluntat recentralitzadora però sobretot d'ofec de les entitats de base catalana, que havien vist com anaven baixant les aportacions que arriben de l'Estat. Estan buscant que les entitats tinguin una base territorial que no sigui només de la seva comunitat autònoma per poder rebre aquests recursos.

En el fons la intenció és obligar a les entitats catalanes a federar-se amb alguna d'espanyola?

Sí. Ja hi ha entitats catalanes que amb el temps s'han anat federant amb entitats d'altres comunitats, o tenint un abast a tot l'Estat. I només faltaria que no ho poguessin fer, el que no pot ser és que això sigui un requisit que acollir-se a unes subvencions que vénen amb l'IRPF del territori. De fet, Catalunya és la comunitat on més solidaritat hi ha, on més creuetes de finalitats socials es marquen. I segur que la voluntat de la majoria de catalans que marquen aquesta creueta volen que els recursos tornin a Catalunya, o almenys ho facin de manera més equitativa.

I la fòrmula escollida del reial decret llei l'ha sorprès?

El reial decret llei és un procediment d'urgència, i en aquest cas no hi ha cap urgència, tret que no sigui la de saltar-se qualsevol tipus de negociació amb les comunitats, i en especial amb Catalunya. Hem estat sempre disposats a dialogar per refer aquest tema del 0,7%, i trobar-te ara amb un esborrany que no ha estat compartit amb ningú, fa la sensació absulta de manca de transparència. Sembla d'aquelles coses fetes amb nocturnitat i traidoria perquè ens les trobem fetes i i aprovades.

El 2013, quan van canviar les bases del reglament de la convocatòria de subvencions, ja van intentar excloure les entitats no estatals.

Exacte, però van buscar un redactat que legalment no els poguéssim dir que prohibien el pas a les entitats no estatals. Tot i això, vam aconseguir que les entitats catalanes poguessin seguir presentant projectes al ministeri, i se'ns tingués més en compte a l'hora de valorar els projectes. Els vam deixar molt clar que no ens quedaríem de braços plegats si seguien amb la intenció d'apartar les entitats d'arrel catalana. En aquell moment hi va haver una certa voluntat de diàleg amb l'anterior equip del ministeri de Sanitat, en especial amb el que llavors era el secretari d'Estat, el Juan Manuel Moreno, ara líder del PP a Andalusia. Vam fer reunions i trobades perquè la intenció d'apartar les entitats catalanes quedés en un calaix, i hi havia voluntat de transparència. Ell va entendre que allò no es podia fer, i menys d'aquella manera. Nosaltres, de totes maneres, vam presentar un recurs al Tribunal Suprem per seguir defensant les nostres competències.

I aquest mes de maig va arribar la darrera sentència del Suprem que us torna a donar la raó.

Sí, i aquest cop el redactat tenia un to molt dur. Si llegeixes la sentència al final acaba dient 'ja està bé, cada any igual, feu les coses ben fetes'. El que ens teníem era el que ha acabat passant, com les que les sentències eren cada vegada més clares i més dures han mirat d'esquivar-les deixant clar que només poden rebre ajudes les entitats d'abast estatal.

Si aquest esborrany s'acaba aprovant, hi presentareu recurs?

Sí, es clar. Però no només ho denunciarem per la via judicial, sinó també per a via política. Quan parlem de recentralització i ofec social, ens referim a coses com aquesta. L'impugnarem tan pel contingut com per la forma, perquè no hi ha cap urgència per fer servir un reial decret llei.