Amb majúscula o amb minúscula? Fer un full de ruta clar i seriós cap a la independència, comprometre’s en aquesta direcció, és fer Política amb majúscula, hi estiguis d’acord o no. Però això té inevitablement uns efectes col·laterals sobre les relacions entre els partits i sobre les seves expectatives electorals -en un any de municipals molt importants- que algú pot llegir en clau de política, legítima però amb minúscula. El curiós, en els mitjans d’ahir, és que com més hostils són en la seva línia editorial al procés sobiranista, més tendien a llegir la conferència d’Artur Mas en termes de política conjuntural. Mentre que els favorables al procés, fins i tot els menys pròxims al president Mas, tendien a llegir-la en termes de transcendència històrica. Per què els més hostils preferien la clau política que la Política? Probablement per menystenir-lo. Però també, al meu parer, per la perseverança en un vell error: creure que tot plegat no és res més que una estratègia de curta volada per treure més calés i competències de l’Estat, per distreure el personal o per buscar rèdits electorals. Des del començament del procés, i ara altra vegada, confonen una revolució (tranquil·la) amb unes maniobres (sorolloses).
