ANDER MIRAMBELL

QUAN VOSALTRES us n'heu anat a dormir, jo he començat la meva cursa a Whistler, al Canadà. Aquí seran les 3.45 de la tarda però a Catalunya ja seran les 00.45 de la matinada. El meu dia haurà començat abans, però: a les set del matí. He obert l'ordinador i he llegit els diaris. En despertar he fet el dropo, m'he mirat les notícies de l'Espanyol, les esportives, les locals i les nacionals. A les 8.15 he esmorzat dos bols de cereals amb llet, dues torrades -una amb mantega i una altra amb brie - i un plàtan. Després, cap al gimnàs, on he fet treball aeròbic i de flexibilitat. Un cop dutxat, he fet la bossa, he preparat el trineu i he cosit el dorsal. A les 12 he dinat pollastre a la planxa, pasta, amanida i fruita i he marxat a la pista. Allà he deixat el trineu al parc tancat perquè els jutges el revisin i he pres la temperatura del gel, l'atmosfèrica i la humitat. Amb les dades a la mà, he parlat amb l'entrenador i hem decidit què fem, ja que sortiré entre la 20a i el 24a posició i, si sóc entre els 20 millors en la primera baixada, participaré en la segona. Aquest és l'objectiu. Whistler és una pista màgica, ja que l'any passat vaig ser 14è, la meva millor posició. Un cop acabi tot, soparé al restaurant Kypriaki Norte. L'amo és de Lleó i em té molta estima, em fa plats dels seus i la meva mare sempre em diu que vagi a veure el Kike, que em cuida molt. Després desmuntaré el trineu i actualitzaré la web amb les sensacions de la cursa. Si la competició no ha anat bé, veuré la cursa i apuntaré els errors. Em va bé perquè així el pròxim cop intentaré no repetir-los. Després marxaré a dormir. Demà tornem a casa!