Adéu a l'Avi

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Francesc Macià ha mort! Ha mort, senyor! L'alta i noble figura, representació genuïna de l'aristocràcia màxima, que és l'aristocràcia de l'esperit, mai més travessarà triomfal, aplaudida, admirada, les terres catalanes que l'acolliren amb la fe nobilíssima amb què es saluden les grans figures que sobrepassen a la monotonia del personalisme, de la capelleta, de la intriga. Setanta-quatre anys de vida! Setanta-quatre anys d'honradesa, 74 anys de lluita continuada en holocaust a uns ideals, a un poble, a un verb fraternal i gloriós: Catalunya. I ara, després de setanta-quatre anys de lluita, heus ací que clou per sempre més les parpelles que s'han desclòs a desenganys, a triomfs i a realitats, i que sempre han viscut amb el mateix esclat esplèndid de fe, d'optimisme, de germanor a l'obrer, a l'humil, al damnat del treball. La silueta única, triomfant, majestuosa, la silueta prima, escardalenca, elegant, no la veurem més. I tan sols pensar això, l'ànima es revolta contra el destí, i adés indignada, adés planyívola, pregunta si pot ésser truncada així com així la vida d'un home, d'un símbol, d'un avi! [...] Adéu a l'avi. Però quin adéu, quin comiat pot tenir la calidesa, l'emoció, la dignitat que mereix la figura del primer President de la Generalitat renascuda? Adéu a l'avi! No! A reveure, en tot cas! A reveure en les evocacions, en el guiatge espiritual, en l'autoritat que ens donarà l'haver estat fidels seguidors seus. [...] Adéu a l'avi! No, mai adéu! A reveure, en tot cas! A reveure l'ànima, l'esperit, el cor, la bondat, ja que les nostres mans mai més podran ajuntar-se per esclatar en un aplaudiment fervorós al davant de la fina silueta, èmula de la màxima aristocràcia, que és l'aristocràcia de l'esperit del nostre President. [...] Adéu a l'avi, no! A reveure, en l'exemple que heu portat a terme en el guiatge espiritual que ens infringeix la vostra persona, en el guiatge que ofereix la vostra executòria, en l'amor a tot allò que significa un enaltiment, una reivindicació, una cultura, inoblidable. President que amb honor immaculat heu portat el nom de Francesc Macià i Llussà.