Adolescents: hedonisme o compromís?

L'Organització Mundial de la Salut defineix l'adolescència com l'etapa que transcorre entre els 10 i els 19 i que es caracteritza per profundes transformacions biològiques, psicològiques i socials, moltes d'elles generadores de crisis, conflictes i contradiccions. No és un període que s'hagi de circumscriure únicament a canvis corporals i biològics, sinó també una fase de canvis emocionals, cognitius i relacionals, de desenvolupament personal, de cerca de la independència, de descobriment de la pròpia identitat. Naturalment, aquest procés no és homogeni en tots els individus ni prop fer-hi en totes les cultures.

A les Illes, unes 105.000 persones entren dins el grup d'edat definit per l'OMS, xifra que suposa gairebé el 10% de la població total de Balears. No obstant això, són escassos els estudis referits als adolescents i encara manco els que es basen directament en les seves percepcions. És a dir, en poques ocasions els adults ens dedicam a escoltar-los i a conèixer què fan, què pensen, què els preocupa... limitant-nos a voler "solucionar-los la vida" des de la nostra perspectiva. Un dels pocs estudis recents apareguts a la nostra comunitat fou elaborat per la Fundació Gadeso fa uns mesos i publicat en el seu Quadern d'abril. La investigació es basa en centenars d'entrevistes a adolescents d'entre 14 i 17 anys i tracta d'elaborar un retrat de les opinions i preocupacions d'aquests joves.

Segons l'estudi, els principals problemes dels adolescents són els resultats escolars i les seves relacions. La preocupació pels estudis és paral·lela a la major importància atorgada per les famílies a l'educació i deixa palesa la presa de consciència dels joves que sense una bona formació no podran gaudir d'un futur digne. Això desmunta el discurs que afirma que els adolescents només pensen en present i en "frivolitats" com passar-s'ho bé o el model del mòbil. És cert que la inquietud pel seu futur és un aspecte que es generalitza arran de la situació actual, però és interessant i encoratjador veure com lentament aquests joves s'impliquen cada cop més en les decisions polítiques que els afecten (les mobilitzacions en contra de la política educativa dels governs autonòmic i central, per exemple).

Per altra banda, entra dins la lògica que les relacions, d'amistat, de parella o amb la família, ocupin un lloc destacat entre les seves preocupacions. Com deia abans, l'adolescència és un temps de descobriments, de fer nous amics, de tenir les primeres experiències sentimentals, i és normal que els inquieti no saber "gestionar-les" de manera adequada. I qui no ha tengut problemes amb la família durant aquesta etapa de canvi? "Els meus pares no m'entenen" podria ser la frase que resumeix la dificultat de compaginar pensaments i actituds d'ambdues parts. Això queda reflectit en el contundent 83% d'adolescents que afirma que els adults no comprenen els seus sentiments i formes d'actuar.

La situació actual de crisi i desconcert ha provocat que, malgrat que els optimistes siguin encara majoria, hagi augmentat el nombre d'adolescents que es mostren pessimistes o dubitatius de cara al futur. Això s'ha d'entendre dins les aspiracions que tenen i que es resumeixen bàsicament a tenir una bona feina i guanyar molts de doblers; cosa que, per altra banda, desitja gran part de la ciutadania "adulta" en una societat que malauradament limita la realització personal a l'èxit laboral i econòmic.

I quins són els models d'aquests joves? A qui volen assemblar-se? Què cerquen en els altres? Aquí l'estudi ens mostra aspectes que poden parèixer contradictoris: per una banda, els professionals més admirats estan relacionats amb el món de l'espectacle (actors, cantants...) o de l'esport (sobretot futbolistes). Com és lògic, això està lligat íntimament a les aspiracions a les quals feia referència. Però a la part positiva s'ha de destacar que els trets més valorats en els altres són la sinceritat, la solidaritat i la responsabilitat.

Intentant respondre la pregunta que titula aquest escrit, la conclusió que jo en trec, d'aquest estudi, és que els adolescents de les Illes no estan tan perduts ni tan desconnectats com la majoria creu. És cert que és una edat difícil, que els canvis que experimenten els descol·loquen, que es rebel·len contra els lligams que els "empresonen", que aspiren a reeixir laboralment i econòmicament, que cerquen el plaer i la comoditat. Però també són persones preocupades per la societat que els envolta i pel futur que els espera, persones cada cop més conscients del seu paper en els canvis socials, persones que a poc a poc assumeixen que sense unió i treball col·lectiu no hi ha millora possible, persones, en definitiva, que volen ser protagonistes del temps que els ha tocat viure i que no es resignen a deixar el seu futur únicament en mans dels adults.