Demà, dissabte, es fa la prova d’accés a l’advocacia per als graduats en dret que hagin fet el corresponent màster o curs. Prevista en l’article 7 de la llei 34/2006, “l’avaluació de l’aptitud professional” tenia per objecte acreditar que es tenia prou formació pràctica per exercir la professió d’advocat, així com que es coneixia la deontologia. El plantejament era coherent i, després de la formació teòrica universitària, la prova havia d’erigir-se en una segona part de la formació del graduat, en la qual adquirís habilitats eminentment pràctiques del món dels plets i dels litigis. Calia fer acreditar coneixements sobre com plantejar una estratègia judicial respecte d’un supòsit de fet concret de qualsevol jurisdicció (penal, civil, laboral, matrimonial...), és a dir, un cas pràctic. Inexplicablement, però, l’ordre PRE/404/2014 definia la prova com un test de 75 preguntes, de les quals 50 són sobre deontologia, qüestions generals del dret i assistència lletrada (matèries comunes), i 25 sobre dret civil i mercantil, penal, administratiu i contenciós administratiu i laboral (matèries específiques). La reivindicació històrica de l’advocacia era garantir una formació millor als que han cursat la carrera universitària de dret a l’hora d’endinsar-se en l’ofici d’advocat, i, per tal d’aconseguir-ho, la prova havia de ser únicament de caràcter pràctic, com ho és en països amb gran tradició jurídica, com Alemanya o Itàlia. Doncs bé: finalment el que s’ha plantejat és un engany. Perquè fer un test teòric és un groller engany als graduats que fa tant de temps que l’esperen per poder ser advocats, i perquè no garanteix incorporar advocats millors a la societat. Una prova així no serveix absolutament de res.
Per si fos poca la desfeta en el disseny de la prova dels dos ministeris implicats (Justícia i Educació), el de Justícia, en fer la convocatòria, ha aprofitat l’enrenou per tenir un gest centralitzador més que no ens pot passar desapercebut. L’article 125.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per dictar normes relatives a l’exercici de les professions titulades, tot respectant les generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la CE. La competència inclou la determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. A més, el mateix Consell de Garanties Estatutàries va emetre el dictamen 7/2011, en què reafirmava tant la competència de la Generalitat com la constitucionalitat del precepte. Cal deixar ben clar, doncs, que una vegada més ens trobem davant d’una clara invasió competencial que reflecteix l’afany desmesurat del govern espanyol per centralitzar qualsevol política o acte, encara que pugui ser del tot innecessari, incoherent i fins i tot injust.
I d’injusta cal qualificar aquesta prova, perquè genera un tracte desigual i discriminatori per a tots aquells graduats que no siguin de Madrid. Segons dades del ministeri de Justícia, a l’Estat hi ha un total de 378 graduats amb dret a fer la prova, dels quals 172 són de Madrid, 84 de Catalunya, 75 de Múrcia i 27 de Navarra (detallo les comunitats autònomes on n’hi ha més). Malgrat que des del Consell de l’Advocacia Catalana hem fet gestions reiterades per constituir una comissió avaluadora a Catalunya (assumint-ne totes les despeses) perquè els graduats catalans no s’haguessin de desplaçar, la prova s’ha convocat per demà, 28 de juny, a la Universitat Complutense de Madrid. La conclusió és clara: un graduat de Madrid pagarà menys de tres euros per desplaçar-s’hi en metro, i un de català, murcià, navarrès o andalús, haurà de gastar-se’n no menys de 300 i fins a 500, en funció de l’origen, per poder fer el mateix examen i per accedir a la mateixa professió.
I també hem de qualificar la prova d’intervencionista, perquè en la comissió avaluadora dissenyada per l’Estat hi consten sis membres dels quals només un representa la professió de l’advocacia, mentre que els cinc restants són membres de l’administració (83%-17%). Cal destacar en aquest punt que la conselleria de Justícia, que ha recorregut la convocatòria al TC, per poder fer la prova des de la Generalitat, ha ofert a l’advocacia un percentatge del 50% en la hipotètica comissió avaluadora.
I si volen un colofó final, no oblidin que el qüestionari és en castellà, sense opció de tenir-lo en gallec, basc o català, i que el dret propi hi és tractat de manera residual.
