Josep Maria Gay de Liébana és l'economista més mediàtic del moment, amb el permís de Gonzalo Bernardos, esclar. Gay de Liébana explicava a La Sexta Noche l'anomenat " tarifazo elèctric", o la història d'una nova presa de pèl. I ja en són... L'economista, dret davant d'una pantalla plena de senzills grafismes, va posar en relleu que només Malta i Xipre, dues superpotències europees, paguen més cara l'electricitat que els espanyols. Pèls de punta i no pas per haver ficat els dits a l'endoll. I per què hem arribat a aquesta situació? Doncs perquè el mercat està controlat per un oligopoli. Poques mans controlen un mercat amb molta demanda. I a sobre hi ha poca transparència. Però el més preocupant de tot, i que ajuda a entendre millor el fenomen, és la teoria de la porta giratòria. Molts polítics, alguns fins i tot implicats en les polítiques energètiques estatals, formen part dels consells d'administració de les empreses de l'oligopoli. I amb sous que no són pas de mileurista, precisament. Aclaridor. Gay de Liébana no va voler dir noms de consellers, ell és així d'elegant, però val la pena deixar-ne caure alguns: José María Aznar, Pedro Solbes, Felipe González, Josep Borrell, Miquel Roca, Pío Cabanillas, Manuel Pizarro, Miguel Boyer, Luis Atienza, Narcís Serra, Javier Solana… Us sonen? Una llarga llista que només fa que indignar els ciutadans. I amb raó.
I es calcula que només els consellers de les tres principals elèctriques espanyoles s'han repartit més de 180 milions d'euros des del 2008. En el mateix període, aquestes empreses han guanyat més de 42.000 milions d'euros. I als ciutadans aviat ens caldrà demanar crèdits per pagar les factures. Inadmissible.
Ho hauríem d'anar acabant. Ara que ja s'ha sortejat la grossa de Nadal hauríem d'acabar de manera definitiva amb les paròdies del famós anunci de la loteria. Prou! La cosa ja no dóna per més. Tingueu pietat. Hauríem d'entendre que els virals neixen, exploten i desapareixen. I punt. Tal com vénen, se'n van. I cada vegada més ràpid. Els penúltims a fer la paròdia han estat els jurats de Tu cara me suena, d'Antena 3. De les més dignes, la veritat. Espectacular Carlos Latre fent de Montserrat Caballé. Aterridor Manuel Fuentes fent de Raphael. Una altra imatge per al museu dels horrors i que ens perseguirà durant anys. I els últims a sumar-se a aquesta moda han estat els treballadors d'Intereconomía. S'han tret de la màniga una versió amb una nova lletra per denunciar que fa mesos que no cobren i escarnir el president de la cadena, Julio Ariza. Bastant cutre, però realment efectiu perquè han aconseguit un ressò considerable de la injustícia que estan patint. Tota la solidaritat des d'aquest racó de diari. És francament dur veure que " Intereconomía nos jodió la Navidad ".
