Ja fa uns quants anys, una empresa amb seu social a Madrit (no ciutat, sinó concepte) va interessar-se pels meus serveis professionals. Vaig incorporar-m'hi un dilluns. Va acabar aquella setmana. Va passar tota la setmana següent. I divendres de la tercera setmana ens va venir un que manava per dir-nos que la següent setmana arribarien per fi els contractes per signar. "Com? -vam exclamar tots (i totes)- Encara no estan fets?" La resposta va ser contundent: "No. I per començar a cobrar no us computarà fins al moment en què rebin el contracte signat a Madrit". Vam estar tres mesos en què la cançoneta de cada dilluns era "aquesta setmana arriben els contractes... estàvem pendents que els signés un que al final s'ha mort... no, és que s'han perdut entre Madrit i Barcelona" (aquestes dues excuses encara que sembli impossible, són verídiques). I vam estar tres mesos en què la cançoneta de cada divendres era "aquesta setmana no, però ens han dit que la vinent, segur". Al final, farts de treballar per la cara i veient que no creien en el projecte, vam deixar-ho estar.
Mesos després van venir a buscar-me un altre cop. Previngut, vaig preguntar pel contracte. Em van dir que aquella mateixa setmana estaria solucionat, que aquell cop sí que anava de veres. Efectivament, va ser així perquè llavors sí que els interessava el projecte. Hi havia voluntat i amb voluntat, els contractes no es perden pels Monegres. I és amb voluntat, en aquest cas política, que els reglaments i els informes són interpretables. Si t'hi poses de cul, cap reglament ni cap informe satisfarà els teus anhels procedimentals. Si la teva voluntat política és que les coses se solucionin i hi poses alguna cosa de part teva, se solucionen. Potser el que caldria començar a explicar d'una manera clara són els motius (polítics) pels quals algú està fent el possible perquè no es solucionin algunes situacions.
