Fi. 53 minuts de conversa. 3.251 caràcters. Abans del punt final 2 petons, i 1 fins aviat a Travessera de Dalt a l'alçada d'Aribau. Adéu, Angelo. Creatiu i caòtic. Surfer i publicista. Fan. De la música, les bones idees i el menjar de veritat. Somriure non-stop , alegria brasilera, felicitat i llestos. Les coses fàcils. És divendres a la tarda i demà la Fiona fa 3 anys. És una de les seves tres dones, la petita. Ens acomiadem: Dreta o esquerra? Espera, no ho sé. Ara t'ho diré. Riu, assenyala el mòbil, inclina el cap i m'explica que espera instruccions: a casa, no mana ell.
16.57. HJKRIONM. El seu milllor defecte és l'hedonisme en horari d'oficina. Un artesà amb llicència per arriscar i un explorador de la nova publicitat. Treballa per les marques que canviaran el futur i investiga nous camins de col·laboració entre artistes i empreses. Connecta punts improbables i em parla de l'origen de tot plegat: La creativitat és l'art de la supervivència. És més gran que el màrqueting o qualsevol altra camàndula; de fet, és la més gran de totes les camàndules. ¿D'on surt? D'un problema, de la gana, de la mandra, d'un error. Res ni ningú pot amb la creativitat. I, a la vegada, és un poder de tots.
16.35. UIOENJKFD. Seu incorporat endavant i fa anar els cabells enrere amb les mans. Ho repeteix sovint al llarg de l'entrevista. Seguim avançant enrere i ho fem en forma de ping-pong jugant al joc dels eslògans. ¿Un per al món de la parella? Més que un club. ¿Per a la mort? Die hard. ¿Per a la religió? Pagament anticipat. ¿Per a la felicitat? Tristeza não tem fim. ¿Per a la tristesa? Felicidade sim. ¿I un per vendre't a tu? SANTO CAOS. Ho reconeix: porta el caos allà on va i ho té clar. Davant el col·lapse del full en blanc, papers de colors. Confeti. Tot ho desdramatitza i desmitifica. I amb el seu discurs et transporta a la idea del tot és possible. Un "a totes" més vinculat a la màgia que a l'ambició; al fun que a la feina; al fair play que a la competició. ¿Imaginació o màgia? Imaginació: és màgia 24 hores, 7 dies a la setmana.
16.25. NKVFHJGKS. Retrocedim en la conversa. Tranquil·la, amable, serena i sempre caòtica. Estem sols al bar. Per no haver-hi, no hi ha ni cambrers. Silenci, i una pregunta: Què té la publi d'art? Res. Encara que la institució té molta importància. ¿OK a la publi feta per artistes? Sí. Els artistes poden col·laborar amb marques. ¿L'objectiu és vendre? Vendre, construir, afegir valor, entretenir, dialogar. ¿La provocació funciona? En tots els àmbits de la vida, sí. ¿Existeixen les bones i les males idees? Sí. Però més val una mala idea executada que una de bona dins d'un calaix.
16.10. NJKGFDSGF. Quan arribo seu sol davant l'ordinador. Totalment aïllat, totalment concentrat. Ens canviem de taula buscant la tranquil·litat i parlem de l'essència de la publicitat: ¿manipuladora?, ¿mentidera?, ¿contradictòria? Arribem a un sí, segurament a tot. Però també a un depèn. I a la conclusió que, en definitiva, és una mentida acceptada. Sigui com sigui, és clar que la publi pot generar micromoments de felicitat. Com la conversa. Que comença aquí, ara mateix, a les 16.07 en un bar despoblat i s'acabarà a les 17.00 en punt. Atenció perquè tot està a punt de començar.
