Opinió 07/12/2014

Aniversari

i
Fernando Trias De Bes
2 min

Escric aquest article el dia del meu aniversari. Quaranta-set. Vaig anar al cinema ahir a la nit. Interestellar. No us la perdeu. El que més m’ha agradat de la pel·lícula és que per cada hora del protagonista, un astronauta en una altra galàxia, passen set anys al planeta Terra, on és la seva filla. No pot badar. Ha de complir la seva missió i tornar com més aviat millor si vol salvar-la. Un petit error li suposa dues hores. Catorze anys de vida de la seva nena que ja s’han evaporat. I així. Res a veure amb el que el boticlasta del director segurament volia, però per a mi, que a meitat de projecció m’apropava al mig segle de vida, és un film sobre l’efímer del temps.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La vida passa de pressa. Molt.

Matí. Felicitats, em diuen els nens. A les 10 me’n vaig a la policia. Haig de renovar DNI. M’atén el mateix funcionari que fa deu anys. Em diu que a la propera renovació ja tindré 57 anys i que ell no hi serà perquè ja s’haurà jubilat.

Torno cap al meu estudi. Vaig en moto. Plou. Important no caure, no fer-se mal. Vaig pensant en l’article que estic escrivint ara i, com faig sovint, me l’imagino al cap abans d’escriure’l. Penso que alguns lectors creuran que em sento vell i no m’agrada la idea.

I llavors recordo una frase del Risto Mejide: quan el teu cap dedica més temps als records que als projectes, és que t’has fet vell. Té raó. La vida són projectes, il·lusions. És el que ens manté vius i desperts.

Compay Segundo ho va expressar en una entrevista quan tenia més de noranta anys i encara donava concerts: “No te mata la edad, te mata el hastío ”. M’adono que tinc la meitat dels anys que Compay Segundo quan va dir-ho!

Estic arribant amb la moto. Un cotxe se’m creua. El puc evitar, però per ben poc. Paro la moto. Miro al cel. Sóc viu. L’article al meu cap està complert. Seguim.

stats