MÍSTER B.

Aquest vespre, a les 8, a l’Ara.cat

Tres anys i quatre mesos després del seu naixement, és una evidència que la comunitat ARA existeix, i que aquella campanya de l’ Ara farem un diari va esdevenir una bona notícia per a molta gent que (potser sense saber-ho) estava esperant un mitjà nou per a un món i un país nous.

Aquest vespre, a l’ARA, impulsats per la vostra empenta, farem un pas més. A les vuit emetrem un informatiu a través de l’Ara.cat. El realitzarem en directe i després quedarà penjat perquè el pugueu veure i comentar a qualsevol hora (i, tenint en compte que un servidor s’encarregarà de la direcció i la presentació, li hem acabat posant l’enginyós títol... d’ARA Bassas).

En posar-lo en marxa, hem reflexionat molt sobre l’autèntica naturalesa del canal pel qual us arribarà. Perquè no ens disposem a fer televisió, ben bé. No serà un vídeo en una pantalla, només. I molt menys, un monòleg. Serà un informatiu que fa possible la redacció d’un diari digital i de paper, que es veurà a través d’internet presentat amb tècniques de televisió, que també farà servir el llenguatge de les sèries i on, ben aviat, trobareu la manera per continuar fent molt més d’usuaris que no pas de teleespectadors.

Sabem que hi ha molta oferta informativa i poc temps per veure-ho tot. Aquesta setmana, una usuària ens deia: “Sabeu què em passa, amb tanta informació? Que sovint tinc la sensació de no donar l’abast i de no aprofitar més que una part de diari cada dia. No sé com s’ho fa la resta de la gent...” Per això el programa durarà uns 12 minuts, perquè sigui més fàcil seguir-lo des d’un telèfon mòbil o una tauleta a qualsevol lloc. Entenem que a aquella hora del vespre, més que una escaleta de notícies canònica del dia, pot ser més agraïda una interpretació periodística de la jornada.

L’estiu passat, en una entrevista amb la Mònica Terribas, vaig explicar que després de catorze anys a El matí de Catalunya Ràdio i quatre als Estats Units, em semblava que l’ARA era el mitjà idoni per continuar davant del micròfon: “Em fa moltíssima il·lusió venir a afegir la meva veu a les veus de l’ARA”.

Què us haig de dir del moment que vivim? Els periodistes som com els actors de cinema mut intentant passar al cinema sonor. Tenim per primera vegada a la història lectors de diaris que no toquen el paper, oients de ràdio que l’escolten per la tauleta i teleespectadors que miren la tele pel mòbil...

I el moment de Catalunya? Us explico com veig l’ARA Bassas enmig del procés: no hi espereu una trinxera. Espereu-hi un punt de vista. Perquè, com deia al juliol: “El periodisme és un punt de vista. I el meu, el lloc des d’on observo el món, és Catalunya. És el meu país. No és cap trinxera. Si no és que veiem els països com trinxeres. Ser periodista aquí seria el mateix que en qualsevol altre país del món, si no fos que hem passat en poc temps de l’autonomisme al sobiranisme, i això, almenys a mi, m’interpel·la constantment, en una tensió identitat-ofici sense precedents. Són temps històrics i haurem d’estar a l’altura”.

Més continguts de