Antena 3 ha estrenat Con el culo al aire , una nova sèrie de conflictes veïnals, per variar. Totes són iguals. Que si La que se avecina , que si Aquí no hay quién viva , que si Buen agente , que si Escenas de matrimonio , que si Aída … Tot és el mateix de sempre i el lloc és el que menys importa. Ara toca un càmping. I, de fet, tant és. Hi ha el mascle groller de tota la vida, l'alcohòlica (quina gràcia, sí) i el drogoaddicte de torn, que en aquest cas és una doctora enganxada a les amfetamines. Adolescents amb les hormones disparades, les parelletes seductores i la lluita de classes de fons. Els pijos que han estirat més el braç que la màniga i el propietari del pàrquing són els antagonistes en unes trames en què el líder és el que té una parada de xurros al càmping. Un mascle alfa que gestiona els conflictes com si fos Fuenteovejuna.
L'astracanada amb tota la casta espanyola no només va ser líder a l'Estat amb un 21,9% sinó que va ser el programa més vist a Catalunya després dels Telenotícies . Un èxit. És possible que la clau sigui el sentit del ritme i el conflicte permanent. També el retrat de l'Espanya més xavacana i poca-solta. Els clixés de baralles estripades, famílies desestructurades i desgraciats que intenten tirar endavant sense remei. Ara bé, no ofereix ni res de nou, ni una voluntat de millorar el format, ni una capacitat de fer un guió més irreverent o arriscat. Molta paraulota però uns estereotips clàssics i caducs. El títol, Con el culo al air e, treu pit per agosarat però encobreix la comedieta de sempre. Però funciona d'audiència, i mentre sigui així ningú no hi tocarà ni una escena. L'etern bucle d'una tele fàcil que es vol assegurar el tret. És increïble com la fórmula sosté una enorme quantitat d'actors dolents que després es pensen que són Núria Espert. N'hi ha molts que no són conscients de tot el que han d'agrair a la tele xavacana. Sense ella sí que sabrien què és estar amb el cul a l'aire.
