Opinió 29/06/2011

Asteroide estatut

i
Sebastià Alzamora
2 min

Ahir, el mateix dia que es complia un any de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, un asteroide va passar a prop de la Terra. Alguns diran que una cosa no té res a veure amb l'altra, però quan el cel ens envia senyals, com és el cas, nosaltres no podem romandre-hi sords, com si el cel fos un venedor d'enciclopèdies. Parem-hi esment, doncs.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D'entrada, un asteroide no és un objecte tan diferent de l'Estatut de Catalunya com pugui semblar a primera vista. Un asteroide és un cos celeste que orbita entorn del sol i que, en qualsevol moment, pot ser atret per la força magnètica del nostre planeta i acabar-hi col·lisionant. Un xoc d'aquesta naturalesa va causar serioses molèsties als dinosaures, i també podria resultar problemàtic per a l'espècie humana en cas que es repetís. Doncs bé, l'Estatut també va travessar el firmament de la política i la magistratura espanyoles, contra les quals no tan sols va col·lisionar sinó que hi va topar de cap impetuosament. El resultat va ser un Estatut empetitit i humiliat, amb 14 articles suprimits i 27 més de reinterpretats pel TC, que tot i així alguns s'entesten a presentar com el sostre més alt d'autogovern que ha tingut Catalunya des dels almogàvers. I és que, en matèria d'estatuts i d'asteroides, tot és opinable. L'asteroide MD 2011, que és el que ens va sobrevolar l'altre dia, tampoc no aconsegueix consens entre els astròlegs: alguns diuen que era com un camió de les escombraries, d'altres sostenen que era de la mida de dos autobusos (posats un darrere de l'altre) i encara hi ha qui afirma que tenia la grandària d'una casa (però quina casa?)

Polítics i constitucionalistes, que vénen a ser com astròlegs casolans, tampoc no es posen d'acord sobre l'abast de l'escapçada que va patir l'Estatut. La ministra Chacón, per exemple, es va declarar "satisfeta" amb la sentència del TC, perquè només s'havia carregat un 5% del text estatutari, un càlcul que podria resultar catastròfic en cirurgia (què succeeix si a un pacient se li amputa el 5% d'un òrgan vital?) o en arquitectura (què passa amb un edifici al qual se li escatima el 5% dels fonaments?) En astrologia, però, es veu que aquest 5% es pot treure i posar com si res, i ahir mateix el dimissionari magistrat del TC, Eugeni Gay, insistia que era molt poca la diferència quantificable entre l'Estatut aprovat pels catalans en referèndum i el que va quedar després de la sentència de l'alt tribunal al qual ell encara pertany. Per què, doncs, van necessitar una quantitat escandalosa d'anys per emetre-la? Potser perquè, com explicava el senyor Gay, el TC espanyol està dissenyat de manera molt semblant a la de molts altres tribunals constitucionals europeus creats després de la II Guerra Mundial. Segur que sí, però sa senyoria es va oblidar de recordar que aquí hi havia hagut, tot just abans, una Guerra Civil, i després una dictadura de perenne duració que potser expliquen una mica que encara estiguem com estem. Fora d'òrbita, si fóssim un asteroide.

stats