Avantatges de la cooperació intermunicipal

La crisi econòmica ha afectat substancialment les administracions públiques, rebaixant els seus ingressos fiscals i incrementant-ne l'endeutament. Les administracions locals, principalment les municipals, no en són una excepció. Ara bé, cal dir que la situació financera del gran nombre de municipis que tenim és molt variada: n'hi ha de sanejats i de molt endeutats -per no dir tècnicament en fallida.

Aquesta crisi ha estat agreujada per les polítiques excessivament alegres que van fer alguns governs locals; per exemple, per les despeses en equipaments que ara no poden mantenir i que els han deixat un deute considerable, per la confusió competencial que hi ha a nivell municipal i per les mancances del seu sistema de finançament.

Per tot això, cada vegada tenen més rellevància les polítiques de gestió que puguin aplicar-se amb la finalitat d'aconseguir una prestació més eficient dels serveis públics locals i, en conseqüència, que n'abarateixin el cost. Un dels factors que influeixen en el cost de la prestació és l'organització territorial. Els països europeus han pres en els últims anys diferents mesures en aquest sentit. Són les següents: a) fusionar municipis; b) transferir les competències de la prestació de certs serveis locals a ens supramunicipals, com podrien ser les comarques; c) fomentar la cooperació intermunicipal en la prestació dels serveis públics. L'objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir economies d'escala i abaratir els costos de prestació dels serveis públics.

Tenint en compte que hi ha un gran nombre de municipis petits (a Catalunya quasi el 80% tenen menys de 5.000 habitants, aproximadament un 60% en tenen menys de 2.000, i el 35%, menys de 500), sembla del tot necessari abordar el tema de l'organització territorial. Ara bé, la fusió de municipis és una qüestió que al nostre país troba fortes resistències, i també cal dir que no sempre és la millor solució. Per exemple, un estudi dels efectes del procés de fusions municipals esdevingut recentment a Dinamarca demostra que la fusió redueix la sensació que tenen els votants de poder contactar amb els polítics i d'incidir en les seves decisions. El traspàs de serveis a governs supramunicipals pot tenir el mateix efecte. Per tant, l'eficiència política importa tant com la purament econòmica.

Una via per solucionar aquesta aparent contradicció entre eficiència econòmica i eficiència política és la cooperació entre municipis, amb fórmules com les mancomunitats i els consorcis. A Catalunya el 48% dels municipis presten un o diversos serveis en cooperació amb altres municipis.

Hi ha diversos estudis que demostren que la cooperació municipal aconsegueix economies d'escala. Recentment he dirigit un treball de recerca a Olga Palahi, alumna del màster d'economia de la UB, en què es posa de manifest que la prestació del servei de recollida, tractament i eliminació d'escombraries de manera mancomunada redueix el cost de prestació per càpita d'aquest servei entre un 26% i un 29%. Aquest resultat s'obté a partir d'una mostra de 2.028 municipis de l'estat espanyol que cooperen mitjançant mancomunitats. Així mateix, s'ha analitzat el conjunt de la despesa generada per un ampli grup de serveis municipals (sanejament, abastament i distribució d'aigua; recollida, tractament i eliminació d'escombraries; neteja viària; cementiris i serveis funeraris, i enllumenat públic), que s'integren dins del programa de despesa denominat benestar comunitari , corresponent a una mostra composta de 6.125 municipis de l'Estat que presten mancomunadament els serveis esmentats. En aquest cas, el resultat de l'anàlisi és que la despesa local per càpita es redueix al voltant d'un 10%.

Ara bé, aquestes economies d'escala no es donen per als serveis professionals de l'administració municipal (dotació de secretari, interventor, oficina tècnica), que constitueixen probablement l'àrea on més deseconomies d'escala existeixen. El problema, però, no sempre es manifesta en una despesa més gran, sinó a vegades també en la infradotació administrativa. Aquesta situació fa que l'administració local estigui molt poc professionalitzada i dificulta aspectes tan claus com el control financer.

Per tant, la cooperació municipal pot ser un mitjà per aconseguir economies d'escala en la prestació de certs serveis públics locals i eficiència política, però alhora hi ha arguments per proposar unes dimensions municipals més equilibrades: prou grans per tenir una administració professional, però a la vegada prou petites per aconseguir donar resposta als problemes dels ciutadans i incentivar-los a participar en la vida pública.