AHIR ENS vàrem despertar amb la notícia d'un altre turista ferit després de caure d'un balcó a Magaluf. Tenia 21 anys, era anglès i és a Son Espases amb diversos politraumatismes. És un tema delicat, i segur que no tots els accidents d'aquest tipus poden entrar dins la categoria del balconing. Aquest és un esport de risc absurd que consisteix a tirar-se des del balcó de l'habitació de l'hotel a la piscina a veure si l'endevinen. Molts dels que el practiquen són joves molt gats que ja tenen molt minvats els reflexos, malgrat la seva joventut. Segur que de sentit comú no n'han tingut mai, però tampoc no en tenen els que fan curses per veure qui queda torrat abans bevent xopets i mil exemples més de la diversió postpunk que vivim. Ahir mateix la Policia Nacional va llançar una campanya a les xarxes socials alertant del balconing i reclamant prudència als turistes. "Oci segur", es diu la campanya. Té la seva lògica, però demostra la gravetat del problema. Si després els diaris alemanys i anglesos es posen com es posen, no ens n'estranyem. La realitat és aquesta i la vivim cada dia. Per molt que el ministre d'Assumptes Exteriors alemany, que té casa a Son Vida, alabi les Illes i tregui ferro al que diuen els mitjans del seu país, el que està clar és que resulta difícil treure's la mala imatge si després no hi ha un autocontrol intern dels hotelers i una exigència als establiments per fer complir les mínimes normes de convivència als clients. Molts ho fan, però està clar que no tots. Després que no es queixin.
