Doncs ja tenen el que volien. Fent ús i abús de la seva majoria absoluta al Parlament balear, ahir el govern del Molt Infumable Tutanramón Bauzá va tirar endavant la modificació de la llei de funció pública que lleva a la llengua catalana la categoria de requisit i la rebaixa a un simple mèrit dins l'administració pública. Encara sort que no la van tipificar com un ultratge a Espanya. A la pràctica, això significa deixar sense efecte una altra llei, la de normalització lingüística, amb la gens dissimulada intenció de convertir la llengua pròpia de les Balears en un residu prescindible. Les manifestacions, les xiulades, les vagues de fam, els raonaments i els fets que demostren que la ciutadania illenca rebutja de pla el posicionament del govern del PP contra el català no tan sols no han fet que Bauzá i la seva tropa de sicaris reconsiderin la seva actuació, sinó que els han refermat en la seva croada. Des de la seva curtor còsmica, estan convençuts d'haver estat elegits a les urnes per dur a terme una missió quasi evangelitzadora ("Vamos a hacer lo que hay que hacer "), i, com tots els governants indignes de la seva responsabilitat, es presenten com a víctimes de la crispació que ells mateixos fomenten.
Menció a part mereix el batlle de Manacor i diputat (per poc temps) del PP illenc, Antoni Pastor, que va rompre la disciplina de vot i es va pronunciar a favor d'una de les esmenes a la totalitat de l'oposició i es va abstenir en una altra. Al començament vaig creure poc consistent i interessada l'actitud de Pastor a favor del català, però no em sap gens de greu rectificar: el primer edil manacorí ha hagut d'aguantar pressions ben brutes per part dels seus mateixos companys de files, i el gest d'ahir de ben segur que li valdrà l'expulsió del PP. Això, en un partit en què els seus dirigents tenen més por de la intempèrie política que d'una pluja àcida, té un mèrit innegable. En aquesta ocasió, doncs, l'enhorabona a Pastor per haver sabut posar en evidència el que només pot ser qualificat d'atemptat institucional contra la convivència ciutadana.
A Manacor, per cert (tercera ciutat de Mallorca, amb una població de 40.000 persones), no hi va haver ni una família que triés l'ensenyament monolingüe en castellà que el govern Bauzá intenta implantar per terra, mar i aire. Ni una. Això no vol dir que a Manacor siguin tots independentistes (hi governa el PP des de temps immemorials), com tampoc ho són el 85% o el 90% de les famílies que, a tot Balears, han optat per continuar amb l'ensenyament en català com a llengua preferent. No, tota aquesta gent no són catasunos , com els agrada dir a Bauzá i els seus putxinel·lis: són persones de tota mena i condició (moltes d'elles castellanoparlants) que, senzillament, refusen l'obsessió d'aquest govern de titafredes en contra del català. I això és molt important: contra el que molts es pensaven, a les Balears hi ha país. Farien bé de prendre'n bona nota els partits de l'oposició, a veure si es comença a notar que ells també hi són.
