L'EDITORIAL
Opinió 12/01/2014

Barcelona es consolida com a capital del 'shopping'

2 min

Barcelona és la quarta ciutat europea que rep més visitants, vora vuit milions i mig, només per darrere de Londres, París i Istanbul. Això és així gràcies als evidents atractius d'una ciutat que combina una oferta cultural extraordinària (que inclou la gastronomia i el valor paisatgístic del rerepaís) amb una climatologia envejable, i que en les últimes dècades ha fet un salt en infraestructures de transport i capacitat hotelera. Ara a tots aquests atractius se n'hi ha de sumar un altre: l'oferta comercial.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Segons un estudi de The Economist, el 50% dels turistes situen ja les compres com un dels factors que els fan decidir-se per un destí o un altre. Cada vegada arriben a la capital catalana més visitants d'origen rus, japonès o del Pròxim Orient que tenen com a objectiu principal l'adquisició de productes de luxe. En aquest sentit, Barcelona compta amb una artèria comercial de primer ordre, el passeig de Gràcia, que en els últims anys s'ha convertit en una mena d'imant per a les principals marques. Louis Vuitton, Cartier o Prada s'hi acaben d'instal·lar o hi estan ampliant les seves botigues, i els millors locals han vist com es multiplicava el seu valor comercial.

Aquesta allau de turistes d'alt poder adquisitiu planteja a la ciutat un dilema: com es pot fer compatible aquest nou tipus de comerç destinat gairebé exclusivament als forans amb les botigues tradicionals? És un equilibri difícil, però el que resulta evident és que no podem tancar els ulls davant el fenomen. Al contrari, s'ha de reforçar com a motor que és d'atracció de turistes. En aquest sentit, caldria una regulació dels horaris comercials més tendent a facilitar aquest tipus de compres. Per exemple, ampliant les àrees que es poden beneficiar de la condició de zona turística. L'altra gran línia de treball en què caldria aprofundir és el reconeixement de les marques locals i del comerç tradicional. Les botigues centenàries, que passen per una situació molt difícil, han de poder ser un dels reclams de la ciutat i beneficiar-se de l'auge del turisme de compres. És lògic pensar que qui ve bàsicament a comprar també estarà disposat a provar allò que és exclusiu d'aquesta ciutat i que no podrà trobar enlloc més.

stats