CRÍTICA TV
Opinió 23/09/2013

'Bisexual' són quatre paraules

i
Guillem Sans
2 min

Al programa Quién quiere casarse con mi hijo , de Cuatro, s'hi poden veure coses altament inquietants. La Mari Carmen, mare del candidat Fran, descobria aquesta setmana que la seva aspirant preferida, l'Houda, era bisexual. Aquest era el seu petit secret. La pobra mare, en saber-ho, va afirmar que bisexual eren quatre paraules: bi, sex, u, al . Tot un prodigi de la llengua. La dona es mostrava indignada amb la bisexualitat de la noia i vaticinava que la cosa acabaria com el rosari de l'Aurora. De sobte, la candidata ja no li feia cap gràcia, i fins i tot va confessar que s'estimava més que al seu fill gran li agradés un home. El desconcert va ser absolut: " Una pera es una pera y un plátano es un plátano, y que a mi me explique alguien qué es un bisexual ". Sense paraules. Segons ella, la combinació no podia funcionar de cap de les maneres perquè " el plátano tiene mucho potasio y la pera tiene mucha agua ". Des de la teoria sobre els homosexuals de les peres i les pomes d'Ana Botella -sí, la de la relaxing cup -, que no s'havia vist res d'igual. Quina macedònia! I la presentadora de l'espai, Luján Argüelles, somreia satisfeta perquè era conscient que estava assistint a un d'aquells moments televisius que surten als zàpings. Sempre hi ha algú que hi surt guanyant amb la ignorància dels altres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Continua la farsa. La falsa polèmica sobre l' Info K encara no s'ha apaivagat. I és que a la caverna li convé estirar el tema de manera artificial. És el que té no tenir arguments. Ara bé, no tot s'hi val encara que estiguem parlant de propaganda i no pas de periodisme. Caldria començar a prendre mesures perquè s'estan dient coses que estan traspassant tots els límits ètics i fins i tot legals. I aquí els guardians de la concòrdia i de la correcció política callen com putes i miren cap a una altra banda. L'últim exemple, l'exdirector general de l'ONCE, Miguel Durán, a El gato al agua , d'Intereconomía Televisión. " En África fabrican niños soldados y aquí están fabricando niños soldados sin fusil", vomitava amb impunitat aquest senyor, que coneix bé Catalunya perquè hi va venir a viure amb només 12 anys. I matisava que " claro, aquí no se estilan los fusiles, de momento ". Encara sort. I continuava: " Sinceramente, están sembrando odio en tierra tierna, en corazones muy maleables en el doble sentido de la expresión maleable: en el sentido de hacerlos manejables y en el sentido de hacerlos malos ". I ja només li calia rematar-ho: "Están sembrando el odio, y los que hacen eso nunca, nunca, tendrán perdón ". I llavors, com a pare que veu el Super3 amb els nens, no saps si tancar el televisor o renunciar a la custòdia dels teus fills. Demencial. I deixem que ens continuïn espantant amb les seves portades i editorials. No n'aprenem. Com escrivia ahir Toni Soler en aquest diari: ni un pas enrere.

stats