Opinió 04/12/2014

Cal jubilar la socialdemocràcia?

i
Joan Majó
3 min

Les dues primeres dècades d’aquest segle ens han portat a un punt de bifurcació molt clar per a les economies europees. En faig una visió històrica, simplificant molts noms i fets, però crec que entenedora.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. La Revolució Industrial va suposar la consolidació al segle XIX d’unes noves relacions socials que hem conegut com a capitalisme (iniciativa privada, mercat lliure, govern residual, burgesia, explotació i grans desigualtats, el capital i la classe obrera). 2. A principis del XX es va assajar una alternativa diferent, el socialisme real o comunisme, que només va triomfar allà on es va imposar amb un règim dictatorial (igualtat per sobre de llibertat, planificació en comptes de mercat, propietat pública i no privada, dictadura del proletariat). 3. A l’Europa democràtica, durant el segle XX, i especialment en la seva segona meitat, es va anar construint un model que s’ha batejat com a europeu, procedent del capitalisme però força diferent (propietat mixta, iniciativa privada, mercat lliure però regulat, fort poder sindical, potent sistema redistributiu, una gran disminució de les desigualtats, la socialdemocràcia, l’estat del benestar, l’economia social de mercat, les classes mitjanes). 4. A finals de segle, en desaparèixer l’URSS i amb l’empenta del pensament neoliberal, es produeix una forta destrucció del component social d’aquest model. La liberalització dels mercats, acompanyada per la regressió distributiva, desequilibra el sistema i porta a la gran crisi financera, que ens ha deixat una gran crisi social.

En el cas espanyol, l’evident impotència política davant de la crisi, tant de la dreta com de la socialdemocràcia, s’afegeix a les conseqüències de no haver reformat el sistema constitucional de fa quaranta anys, i al coneixement de molts episodis de corrupció; i desemboca en una gran crisi política i territorial, que exigeix canvis en el model.

En l’aspecte socioeconòmic, jo em faig una pregunta clau: ¿ens pot ser útil intentar recuperar les bases de la socialdemocràcia de fa trenta anys, i adaptar-la a les noves condicions mundials (globalització, escassetat de recursos, digitalització de la comunicació...)? ¿O hem de fer net, posant-ho tot en qüestió i pensant un nou model alternatiu?

Sóc dels que sempre han cregut que no seria bo renunciar a alguns dels trets del sistema d’economia lliure que em semblen desitjables (llibertat de mercat, iniciativa privada, premi a l’esforç...). Però alhora no es pot tolerar que, per manca d’intervenció dels poders públics, es manipulin els mercats, es generin grans desigualtats entre les persones i s’eliminin els elements redistribuïdors de la renda i la riquesa, tal com ha passat durant aquests darrers vint anys. M’agradaria que fóssim capaços de dissenyar un sistema econòmic que pogués canalitzar els desitjos i les necessitats ciutadanes -i que hi pogués fer front adequadament-, sense que derivés en una dictadura per manca de llibertat o en una anarquia per excés.

I surten més preguntes: ¿és possible aquesta recuperació de la socialdemocràcia, malgrat els errors dels darrers anys a tot Europa, que han decebut la confiança que molta gent tenia en les seves receptes? ¿Com es pot acabar amb la imatge actual de submissió al poder dels diners, i retornar a la convicció que es pot fer front al capitalisme, no per destruir-lo però sí per controlar-lo? ¿No cal ser molt més radicals en temes com la regulació dels mercats, la redistribució fiscal, el manteniment dels serveis de l’estat del benestar i la lluita per la regeneració de la democràcia?

Crec que els propers anys creixerà el nombre de ciutadans convençuts que el sistema de les dues darreres dècades no pot continuar. Les alternatives són dues: o bé repensar les fórmules que van funcionar bé durant els setanta i els vuitanta per adaptar-les a la nova situació, o experimentar noves fórmules, amb canvis més profunds. És probable, com ja s’està veient, que surtin moltes propostes en aquesta direcció. Crec que és molt bo intel·lectualment, però han d’estar complementades amb una bona dosi de pragmatisme i de capacitat de gestió.

De moment m’inclino per intentar la primera. L’altra és més arriscada, encara que pot ser molt més engrescadora si es presenta com a miraculosa. Sempre m’ha agradat innovar, però voldria innovar a partir d’un model ja experimentat positivament, no a partir de zero. I aquest model, a Europa, és la socialdemocràcia.

stats