IAQUÍ
Opinió 05/07/2013

Canamunt 'wertsus' Villaarriba

i
Catalina Serra
1 min

ESCAPADA LLAMPEC per escoltar el pregó de Miquel Àngel Llonovoy a les festes de Canamunt. La plaça del Pes de la Palla de Ciutat és plena de gent i ell, en un balcó, enllaçant un tema amb l'altre amb humor sarcàstic i molt d'enginy. Ho repassa tot: des de les destrosses urbanístiques -"és més sa ocupar que especular"- fins a les normatives antirenous -"300 euros un orgasme; això sí que és un bon polvo "- passant pels desitjos espanyolitzadors de Wert -"per ell Canamunt és Villaarriba"- o el nou decret de la Platja de Palma -"per oferir un millor balconing fan els hotels més alts"-. No se li escapa res, ni tan sols el record de com era el barri fa uns anys amb les coses bones (molts comerços de proximitat) i les dolentes (molta droga que millor que no torni mai). Escoltant-lo silenciosos, darrere els veïns que no es cansaven de fer mamballetes, hi havia dos nous sants que abans havien passejat amb processó: Sant Rescat i Santa Retallada. El primer va aparèixer l'any passat. No se'n sap l'advocació, tot i que segurament deu ser alemany, però els veïns de Canamunt varen decidir treure'l a passejar vestit amb una camisa hawaiana i unes maraques per donar ritme al ball del rescat ara sí ara no. La Santa Retallada, vella coneguda, ha aparegut enguany i li han posat, com no, unes tisores a les mans i un mocador amb flor pel cap en pla xulapa madrilenya. No hi ha com l'humor per encarar les festes. El lema d'enguany, votat pels veïns, és "Yes We Canamunt". Ja ho sabeu. Com deia Llonovoy, avui a la nit, si es va cap amunt hi ha ball.

stats