Opinió 27/02/2011

Carme Balcells i la 'Revista de Catalunya'

i
Ignasi Aragay
2 min

Sense Carme Balcells Barcelona avui no seria tan capital editorial com és. El boom llatinoamericà es va gestar aquí, i ella en té bona part de culpa. L'agència Balcells ha estat i és un autèntic poder prescriptor per a la potent indústria literària catalana, tant en castellà com en català. Recentment, la venda del seu arxiu personal al ministeri per tres milions d'euros i el seu trasllat a Alcalá de Henares ha omplert algunes pàgines, potser menys de les que hauria calgut. El 1993 la mateixa Balcells va vendre el seu fons bibliogràfic a la Biblioteca de Catalunya (BC) per 55 milions de pessetes, que en aquell moment eren diners. Ara ni Generalitat ni Ajuntament no han pogut o sabut donar-li el que demanava. I ens hem quedat sense uns papers rellevants per a la nostra història. Ja ho sé, que a la gent els papers li importen un rave, però a mi no.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De la mà de Jordi Amat, un boig dels papers, l'erudita i necessària Revista de Catalunya vol encetar una nova etapa. A l'article que obre el número de febrer, Amat no veu per què l'Arxiu Balcells no pot quedar-se (bé, ara ja tornar) a Barcelona. És el seu lloc natural, la capital de l'edició hispànica. Fins i tot crec que hauria d'anar a la BC per aparellar-se amb el seu fons de llibres: 47.000 volums, 18.000 dels quals formen part del catàleg general (i 250 són obres de referència sobre l'edició i les arts del llibre). Em temo que no entra en els plans del ministeri, però potser sí en els de Balcells. I segur que també en els del conseller Mascarell. Què, ho intenteu, Carme i Ferran? El no ja el tenim. I més val tard que mai.

stats