Alguns diuen que el problema d'Europa és de falta de lideratge. Que no hi ha personalitats com De Gaulle, com Churchill, capaces de generar expectatives de futur a la ciutadania i de fer-la avançar en l'adversitat, carregant amb grans sacrificis. D'altres lamenten que a Espanya i a Catalunya tenim polítics plans i avorrits que no ajuden a trencar el clima de pessimisme generalitzat. I s'esplaien amb nostàlgics elogis de Felipe González, Jordi Pujol o José María Aznar. Està de moda dir que a la política hi ha crisi de líders.
No em crec que a Europa s'hagi produït una epidèmia que hagi destruït les neurones del lideratge dels que tenen aspiracions polítiques. Per què l'escenari polític es queda sense líders? Se m'acudeixen algunes raons. La pèrdua de poder de la política, que segueix sent global i local i és incapaç de posar límits a un poder financer plenament globalitzat. El descrèdit de la política, en temps en què l'estat és presentat com a exemple d'ineficiència i la privatització del que és públic és panacea universal. El desprestigi de la política davant d'una ciutadania que cada cop la veu més entregada al poder dels diners. Però diguem-ho tot: els ciutadans han crescut en escepticisme i són menys sensibles als homes providencials. ¿El líder carismàtic és un bé desitjable o és un instrument per afirmar la servitud?
Els mateixos que troben a faltar lideratges parlen negativament de la política com a font de divisió i d'interessos espuris. La nova moda ideològica és la democràcia despolititzada. No hi ha democràcia sense política. La democràcia és precisament el règim en què la persona és reconeguda com a actor polític i la ciutadania com a dipositària de la sobirania. L'home, deia Aristòtil, és un animal polític. Prendre-li la política és mutilar-lo d'alguna cosa substancial. Imaginar una democràcia sense política és convertir els ciutadans en súbdits, és creure que és possible la superació definitiva de la conflictivitat social i és reduir l'activitat pública a l'administració de les coses. Aquesta és la triple base de tota proposta totalitària.
