Després de la batalla

JAUME SUREDA
JAUME SUREDA

Em telefona Catalina Serra, directora del diari ARA Balears i artanenca com jo mateix, per conèixer el meu parer sobre què quedarà al final de la batalla que la Conselleria ha decidit plantejar contra la comunitat educativa, especialment contra el professorat. Està bé, vaig pensar, demanar-se per l'escenari que tindrem quan retorni la pau. No vaig haver de cavil·lar gaire per concloure el meu parer: quan aquest merder hagi acabat -i ja veurem quan serà això- tendrem un sistema educatiu més tarat. La batalla no arreglarà res. Aquestes són, esquematitzades, algunes de les raons del meu diagnòstic:

Primer: no cal tenir un especial enteniment per dubtar que la causa real que ha duit el Govern a batre's contra el professorat sigui la millora del sistema escolar. Però suposem que sí, que la finalitat de tot el bullit que estan cuinant sigui enriquir l'educació dels nostres infants. Suposem que l'objectiu últim sigui aconseguir que els nostres infants surtin de l'escola dominant tres llengües. Perfecte. Ara només faltaria posar damunt la taula els estudis que analitzin la situació i orientin el nou projecte educatiu. És el que faria un Govern responsable i que aquí ningú no ha fet. No he trobat enlloc el llibre blanc que pugui guiar l'acció. És a dir: si la intenció és bona, graten a les cegues.

Segon: hi ha, però, la possibilitat, cada dia amb més indicis, que l'objectiu no sigui la millora de l'escola sinó emprar-la, emprar-nos a tots, per a finalitats partidistes, gairebé sectàries: quedar bé davant els sectors més radicals del partit en el poder, aquells que mai no llegiren un llibre en llengua catalana, erigir-se en capdavanters d'una recentralització de l'Estat, etc. De fet, s'empren dos arguments per justificar l'escaramussa. Per una banda, el raonament que les escoles de Balears estan controlades per una colla de eixelebrats que volen eradicar la llengua castellana i que els infants perdin tota identitat espanyola. Per altra banda, l'argúcia que l'elevat índex de fracàs escolar que pateix Balears és degut al model lingüístic que fins ara s'ha seguit. Més enllà de les anècdotes, no hi ha evidències serioses que avalin cap d'aquests dos raonaments. Són dos prejudicis que proporcionen la munició necessària per mantenir la guerra.

Tercer: quan l'acció es fonamenta en di-agnòstics errats o amb objectius malèfics el daltabaix està garantit. I, ja ho he assenyalat, el camí per assolir el trilingüisme (que podria ser un objectiu de consens) no està adequadament analitzat (encara menys consensuat). La idea que en sortir de l'escola s'ha de saber l'anglès, el castellà i el català sembla una excusa per lluitar contra els dos molins que s'han construït: el d'un professorat suposadament venut al catalanisme radical i les relacions entre immersió i fracàs escolar.

Quart: en les circumstàncies actuals, no crec que una vaga indefinida del professorat es pugui mantenir durant molt de temps. Si es romp pel punt més fluix, si el professorat claudica, es produirà un efecte nefast en la seva motivació i autoestima professional. I de la relació entre la preparació i motivació dels docents i la qualitat de l'ensenyament sí que hi ha evidències ben llampants.

Cinquè: la batalla, el simple fet d'estar tots entretinguts en aquest combat, és un èxit de qui se'n fot, del sistema públic d'educació. Mentre es produeix aquesta lluita no es parla dels veritables problemes que corquen el nostre sistema escolar; no es debat sobre les escandaloses retallades que pateix el sistema públic d'ensenyament i com afectaran la desigualtat; no es diu res de la immensa llista de professors en atur; oblidam l'abandonament escolar; deixam de pensar en com millorar la formació del professorat; s'amaga que, fins i tot, hi ha infants que no poden fer tres menjades al dia...

Sí, sospit que després de la batalla tot anirà pitjor. Tindrem un professorat empipat i desmotivat, potser humiliat. És previsible l'augment dels sectors més radicals, aquells que no creuen en identitats compartides i que voldrien l'extermini d'una o altra llengua. Potser la representació sindical del professorat també es decantarà cap als extrems. I cap, absolutament cap dels problemes reals del nostre sistema escolar no s'haurà arreglat. Temps perdut. Aquesta haurà estat la gran contribució de qui ha encès la foguera, de qui ha iniciat la batalla. Potser només ell -sí, el president Bauzá- hi guanyi, si és que a la fi el fan cosa per devers Madrid. Quin alè que faríem els professors!!!

Més continguts de