Diccionari d'un procés enquistat
Quants de pics s'ha escoltat el darrer mes l'afirmació "la marea verda està polititzada" o "els mestres estan polititzats"? I la pregunta als que fan anàlisis tan profundes és: I com s'ha de contestar una decisió política que es considera errònia a anys llum d'uns comicis electorals? En un sistema democràtic, com el que tenim, les regles estan totes escrites. De fet, aquest guió és un pilar fonamental de l'estat de dret actual. El model que van triar els constituents farà ara 35 anys va ser el del sistema representatiu. Cada quatre anys -si no hi ha res de nou- es trien les diferents assemblees que després decidiran qui forma el poder executiu de l'àmbit municipal, autonòmic i estatal. Si es pren una decisió que es considera que vulnera algun dels drets recollits a la Constitució, es pot apel·lar als tribunals -d'una manera molt reglada per no caure en l'abús-, i si un grup considerable de ciutadans creu que s'ha executat una política errònia, es poden manifestar.
Aquesta anàlisi , que pot semblar simple, ha passat per alt a una part de la classe política illenca que ha contaminat alguns dels estaments dels poders fàctics madrilenys, com a mínim a la lideressa del PP de la capital espanyola, Esperanza Aguirre, que ha arribat a dir que s'ha de donar suport al president de les Illes Balears perquè evita que "l'escola sigui un lloc d'adoctrinament nacionalista català". En aquest cas se li ha de suposar un intent manipulador a l'expresidenta de la comunitat de Madrid, perquè sap perfectament què ha dit.
La tesi que els mestres estan polititzats no és falsa. El que sí és fals és el que pretenen induir a pensar els que ho diuen, perquè en realitat no volen dir el que és. Els educadors estan polititzats perquè contesten a una decisió política que no té cap base educativa. El que és fals és que el col·lectiu es mou pels interessos partidistes de les formacions que fan oposició a José Ramón Bauzá, que és el que que diu una part del PP quan vol que tothom pensi que els mestres estan polititzats. El partidisme no és sa, la política sí, per molt que la intentin adulterar els partits.
I la llibertat lingüística? És ofensiu que un dirigent polític, triat democràticament, pugui dir amb tota naturalitat que fins ara a les Illes no hi havia llibertat lingüística. En aquest cas, tampoc no analitzarem el mètode triat per imposar el ja famós TIL.
El que no està tan clar és si els drets dels ciutadans de Balears estaran garantits d'aquí a uns anys quan una onada de nous funcionaris, amb tots els requisits, s'hagi assentat a l'administració balear sense haver hagut de necessitar el mèrit del català per aconseguir la puntuació idònia per tenir plaça. S'han de respectar les decisions judicials, però no s'han d'oblidar els vots particulars dels membres del Tribunal Constitucional que posaven en quarantena la decisió de la majoria conservadora liderada per un president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, qüestionat per haver ocultat que durant uns anys tingué el carnet del PP. Jo no hi tenc res a dir, si a la feina és capaç de deixar dins el calaix el partidisme.
