Les raons dels partits polítics no sempre coincideixen amb les dels moviments socials. Tot és política, però les funcions són diferents. Els moviments socials canalitzen l'expressió de les reivindicacions d'una societat o d'uns sectors determinats. Els partits els han de donar traducció institucional. Això fa que l'avaluació de les relacions de forces pugui no ser coincident. I la definició dels temps tampoc. Quan la divergència és massa gran ve la desafecció o la revolta.
Artur Mas ha fet saber el seu calendari. Reafirma l'objectiu: eleccions plebiscitàries -és a dir, vinculades directament a la independència- si no és possible el referèndum. I hi posa data: 2016. Paradoxalment, Mas alenteix el ritme però crema etapes. Anunciant la seva opció B, on queda la consulta? Quin interès té Madrid a pronunciar-se, si el president ja la dóna per amortitzada? El referèndum, com abans el pacte fiscal, pot decaure sense ni tan sols negociar amb el govern espanyol. Però si no hi ha referèndum el 2014 i la resposta han de ser les eleccions, com pensa el president aguantar dos anys? A Madrid fan tocar les campanes, perquè segueixen volent creure que el procés es diluirà tot sol, i qui dia passa any empeny. A Catalunya els sectors econòmics que malden perquè no canviï res se senten confortats. En el sobiranisme hi ha perplexitat.
Artur Mas no vol repetir els errors de fa un any. Entenc les seves raons. De caràcter general: un procés d'aquest tipus vol temps i requereix molta feina de fons. Com ha recordat Carles Viver, Catalunya no té padrins per a aquesta aventura. Cal optimitzar l'acumulació de forces, tant interior com exterior. Les classes mitjanes, base social d'aquest procés, no són amants del risc, i el president no vol trencadissa. De caràcter particular: vol guanyar temps per salvar CiU de la davallada definitiva. Recuperar vots només és possible si l'economia millora.
Si CiU tornés al joc de les paraules grosses i les conquestes petites, seria un engany monumental a la ciutadania. El canvi de ritme pot ser raonable; el canvi d'objectius seria una estafa després d'haver arribat fins aquí.
