Partim de la base que aquí, un servidor, de política econòmica comunitària, (tampoc) ni idea. I que quan em parlen del contagi penso en la grip i no en el deute. I que per a mi el concepte frenar la crisi m'adreça mentalment no a l'eurozona sinó cap a la crisi dels bíceps femorals, sembla que feliçment superada. Dit això, confesso que assisteixo força superat a aquests anuncis d'aquestes grans cimeres de la UE en què se'ns anuncia que decidiran el destí del nostre futur i el dels nostres besnéts i que acaben sent una trobadeta en què es decideixen menys coses que en una reunió de veïns de l'escala en què pacten si els sofàs de l'entrada seran negres o marrons.
La d'ahir se'ns va vendre com la gran cimera després de la qual res seria igual. Havien de: 1) Decidir la xifra del fons de rescat... Ah, però, ¿a hores d'ara encara no tenen clar quin és l'import del fons de rescat? I, per cert, ¿no havien aprovat ja no-sé-quants plans sensacionals que ens havien de treure el ventre de penes monetàries? Havien de: 2) Decidir la recapitalització dels bancs europeus... Més? ¿No els hem recapitalitzat prou? Però, quantes recapitalitzacions hem fet ja? I havien de: 3) Xifrar la condonació del deute grec... Ah sí, Grècia, aquest simpàtic país que no sap ni quants funcionaris té, on la meitat de la gent no paga impostos perquè no li surt de les gònades i on les grans fortunes s'han endut a Suïssa calés per valor del 61% del deute nacional. Sí, Grècia... i tant!!! ¿I a aquests quant diu que els perdonem?
I al final, què, la cimera? Doncs es veu que aquesta tampoc no ha estat la bona, però diu que en faran una altra per decidir, ja definitivament, l'estructura de futur del bla, bla, bla. I, mentrestant, vostè i jo continuarem tenint la sensació que ningú sap cap on anem ni com hi anem, i que això camina per inèrcia... directament cap al barranc. I que a baix hi ha cocodrils. Afamats.
