Diumenge farà vint-i-cinc anys de la mort de J.V. Foix. Publicarem un reportatge sobre la seva obra periodística i us oferirem l'antologia dels seus versos que Pere Gimferrer va fer per a la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC). Tot fent temps, a l'Ara.cat busquem els versos més populars de la nostra literatura, els que la gent ha fet més seus, els que s'estima més, els que té gravats a la memòria. És un joc semblant al que vam fer buscant la cançó d'amor o la millor sèrie de televisió, que acaba proposant una votació entre una selecció de vint però que busca sobretot recordar-los, posar-nos a prova, difondre'ls, compartir-los. Les versions de Llach o Serrat, o la funció social en bodes i funerals dóna preferència a uns indiscutibles. Us proposo que atureu aquí la lectura, tanqueu els ulls i recordeu el màxim de versos. I ara, si voleu, intenteu completar el que ve. Topant de cap en una i altra soca. L'amor ha fet un àpat de nosaltres. Tot està per fer i tot és possible. A l'atzar agraeixo tres dons. Si s'allunya i no et mira. Una nit de lluna plena remuntàrem la carena. Oh que cansat estic de la meva. No hi havia a València dos amants com nosaltres. Si la mort ve a buscar-me. Tota la meva vida es lliga a tu. E lo meu cors, ans que la vida fine. I sempre aquesta mena de cançó. Res no és mesquí ni cap hora és isarda. És quan dormo que hi veig clar.
