En el món de la recerca científica no tot són males notícies per les retallades. La situació és francament greu, la caiguda dels pressupostos públics ha posat en perill molts projectes que vénen de lluny i que demanen temps i maduració per donar resultats. El factor temps sempre és clau en l'alta investigació. Però, enmig d'aquest panorama tan preocupant, afortunadament la feina continua i en algunes ocasions provoca un legítim optimisme. Aquest és el cas que ens ocupa avui. La posada en òrbita del satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea amb l'objectiu d'elaborar un mapa en 3D de la galàxia és una magnífica novetat per a la investigació de l'Univers. I és també una reconfortant dosi d'autoestima per a la ciència catalana, ja que si bé la participació espanyola en l'Agència Espacial Europea suposa un 8%, la presència en el projecte Gaia de científics que treballen en centres catalans suposa un 10% dels 400 que hi treballen. L'expedició a l'espai farà que cada dia es rebin 50 gigabytes comprimits d'informació, que seran emmagatzemats i processats en sis centres distribuïts per Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). La missió dels investigadors catalans consistirà a crear eines per a l'explotació científica del gran volum de dades que es preveu rebre. S'espera que es multipliqui per 10.000 el coneixement de la Via Làctia i que puguem conèixer millor mil milions d'estrelles.
L'exitós enlairament del satèl·lit, llançat des de la Guaiana Francesa, va coincidir ahir amb un projecte més modest però igualment meritori: el bateig d'aigua del submarí científic Ictineu 3, que va fer una primera immersió a la depuradora de Sant Feliu de Llobregat. És meritòria no només la construcció de l'avançat aparell sinó la capacitat dels seus impulsors d'aconseguir finançament a través d'un Verkami quan ja semblava que no se'n sortirien. Gràcies a la seva tenacitat, Catalunya es convertirà en el sisè país del món capaç de baixar a profunditats marines de 1.200 metres. L' Ictineu 3 i el Gaia: dues magnífiques eines per donar altura i profunditat a la ciència catalana i, sobretot, per injectar-li optimisme en plena crisi.
