Dupond i Dupont, també coneguts com el president del Govern Balear -José Ramón Bauzá- i el seu lleial oracle -el conseller d'Educació i Cultura, Rafel M. Bosch-, han passat un parell de dies d'aquesta setmana a Suïssa, amb la finalitat d'estudiar-ne el model lingüístic. Diu el senyor Bosch que s'han fixat en Suïssa perquè "és un model de pluralitat i convivència" en matèria lingüística. I efectivament ho és, i d'aquí sorgeix la primera paradoxa de l'estrany viatge: Bauzá i Bosch de visita a un país que és un referent del respecte a la diversitat cultural ve a ser com si King Kong i Godzilla visitessin plegats un taller d'artesans del vidre. Pluralitat i convivència, recita seràfic el conseller Bosch, i sembla com si aquestes nobles paraules, posades en boca dels dirigents del PP balear, no els haguessin de fer sortir butllofes.
En tot cas mai és tard per començar a alfabetitzar-se i, si s'hi han fixat una mica, és possible que Tutanramón Bauzá i el seu summe sacerdot de (Mala) Educació i (In)Cultura hi hagin après alguna cosa, al país dels rellotges de cucut. La primera, que la Confederació Helvètica, com el seu nom indica, és un dels referents més signficatius del pensament i la pràctica federalistes, i que la qüestió lingüística s'organitza allà en justa coherència amb aquest estatus. A Suïssa s'hi parlen quatre idiomes: alemany, italià, francès i romanx, i tots quatre són cooficials per a l'estat i d'ús vehicular i absolutament preferent al cantó que els correspon. Així, l'estat vetlla perquè cap d'aquestes llengües no interfereixi les altres, i ho aconsegueix fins al punt que un idioma com el romanx, que compta amb una comunitat de parlants molt reduïda, pot conviure tranquil·lament amb altres llengües amb una projecció i un pes demogràfic tan enorme com l'alemany, el francès o l'italià. Naturalment, això significa coses com ara que l'ensenyament es fa a cada cantó en la llengua pròpia (sense que a ningú se li hagi acudit anar als tribunals a denunciar que se li han vulnerat els drets), o que un polític, nascut onsevulla, ha de ser capaç d'expressar-se indistintament en tots quatre idiomes, segons el cantó o la situació comunicativa en què es trobi. D'això se'n diu aplicar un principi d'igualtat lingüística. Exactament igual que aquí.
Tanmateix si Bauzá i Bosch volien saber això, no els calia anar fins a Suïssa per veure-ho in situ . Com que el fet és prou conegut, ho podien haver llegit a qualsevol banda (fins i tot en aquest article). Per això l'oposició ha qualificat el viatget d'inoportú, innecessari i indignant, en temps de mutilacions pressupostàries. Bosch, però, ha dit que hi anaven "convidats": com el rei quan se'n va matar elefants. Només que, en aquest cas, els elefants en desbandada són més aviat els governants illencs i els seus ridículs deliris i pantomimes amb la qüestió lingüística. Si han entès alguna cosa del que representa Suïssa, n'haurien de tornar amb la cara sota el braç, després que els hagués caigut de la vergonya.
