Que li encarreguin un quadre i vostè tardi vint anys a pintar-lo em sembla el gest de llibertat màxima de l’artista. Hi ha alguna cosa de revolucionari en un pintor com vostè que aconsegueix que les presses dels altres no siguin les seves.
Honest, humil i discret. Són tres qualitats més pròpies d’una altra època i que defineixen Antonio López, un dels genis espanyols de la pintura contemporània. Un artista cotitzadíssim a tot el món, a qui no li calen retrats cortesans per engrandir la seva llegenda, però que l’any 1994 va acceptar l’encàrrec de pintar la família del rei Joan Carles I. Dues dècades després, amb la mateixa parsimònia amb què ha treballat tants altres quadres seus, ha donat l’obra per acabada i, des d’aquest dijous, ja es pot visitar a Madrid.
Treballar vint anys en una obra que la gent comenta sarcàsticament en un tuit escrit en vint segons. Un artista que no té pressa confrontat a un públic que no té paciència. Que analitza l’obra d’art només en clau periodística o política, i que la despatxa amb un parell de pinzellades gruixudes. No importa si la pintura és bona; només importa si és actual. Si és mordaç. Si és impactant. Però l’art aspira a la intemporalitat i el més probable és que quan nosaltres ja no hi siguem, el quadre La familia de Juan Carlos I encara continuï allà.
Aquesta carta només pretén ser un elogi de la seva lentitud. Saltem d’una novetat a l’altra, tot és a l’instant -les fotos, els missatges, les notícies- i, de cop, se’ns apareix un pintor subversiu com vostè, que viu en aquest món, però que hi circula a una altra velocitat. Que conviu amb la pressió dels que tenen pressa, sense que això el contamini. Ho trobo admirable. L’èxit deu ser això. Que algú com els reis, acostumats a demanar qualsevol cosa i tenir-la al moment, s’hagin hagut d’esperar vint anys per veure el seu quadre.
El poder alenteix els seus moviments. Córrer, en canvi, és de pobres. Qui és el rei, en aquesta història? Qui va més lent. Qui parla més a poc a poc. Qui arriba últim. Qui fa esperar l’altre. Què importa que el retrat de la família reial actual -imputada, abdicada i divorciada- no s’assembli gens a la que vostè ha pintat? Per a això hi ha la fotografia i el periodisme i les cròniques d’urgència. Què són vint anys en la història de l’art? Vint anys no són res.
P. D. La fita màxima en l’ slow art d’Antonio López no és el retrat de la família de Joan Carles I. Terraza de Lucio és una obra de gran format, pintada al terrat del seu amic Lucio Muñoz, al barri d’Argüelles, a Madrid, començada el 1962 i acabada vint-i-vuit anys després, el 1990.
