Catedràtica de sociologia a la UABDemà molts sortirem al carrer i la manifestació serà festiva i pacífica. Deixar d’empènyer seria contraproduent, signe d’una feblesa ràpidament aprofitada per tornar a imposar el centralisme furibund que s’ha intentat aplicar a bastament en els darrers anys. L’únic clar en aquest procés és que la determinació d’un gran nombre de persones està impedint el retrocés de les llibertats catalanes, que no de l’economia, malauradament.
Dit això, la situació és prou confusa. El xoc de trens sembla inevitable, malgrat que la proposta és només d’una consulta. Cal aquest xoc? S’ha fet de la consulta una mena de pedra de toc, que no ho ha de ser. L’objectiu és aconseguir que els afers catalans no depenguin dels interessos del poder central quan s’estan formant nous blocs al món. En política cal ser flexibles, ni els temps ni les formes tenen valors absoluts, i el que convé és trobar els camins adequats per arribar a bon port. La consulta s’ha convertit en un escull. Ningú no vol afluixar, i el panorama que es dibuixa és altra vegada de predomini dels interessos partidaris per damunt dels objectius generals.
Els nacionalismes no provenen de confrontacions entre els pobles: sempre són atiats per elits que els utilitzen per guanyar diners i poder, servint-se dels sentiments legítims de defensa de la pròpia identitat. Entre nosaltres, aquest joc ve de lluny: des dels governs centrals es va afavorir el catalanisme per impedir la formació de governs d’esquerres; després es va utilitzar l’anticatalanisme per destruir un Estatut aprovat. Ara, per guanyar clientela en nom d’Espanya. I no solament el PP utilitza el nacionalisme segons li convé. També des d’aquí s’ha fet. L’independentisme ha estat una bona cortina de fum per amagar les retallades de l’estat del benestar i el suport a les polítiques d’austeritat.
De fet, tots els càlculs partidistes són molt a curt termini, pensant a guanyar poder. Perquè, què proposa Esquerra, més enllà de dir que la consulta s’ha de fer sí o sí? ¿Preveu una declaració unilateral d’independència? ¿Repetir fets com els de l’octubre del 34? ¿N’ha mesurat les conseqüències? Segurament tibar el fil pot suposar-li ara rendes electorals, però, i després, què? Quins passos faria? Tot això s’ha d’aclarir: no es pot decidir res en la incertesa. El poble ha de seguir empenyent, sabent que el camí és llarg i complex, però el Govern ha de mesurar les possibilitats i els temps arriscant, si cal, la popularitat i el poder immediat. El que no es perdonaria mai és que s’acabés pitjor del que estem ara.
