UN TAST DE CATALÀ
Opinió 31/05/2012

Encisar i encantar

i
Albert Pla Nualart
1 min

Constato un notable retrocés d'encantar a favor d'encisar, que no fa gaires anys era un verb carrincló de jocs florals i ara està passant a ser l'opció preferida d'alguns usuaris insegurs així que es posen a escriure.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Moguts per l'obsessió d'allunyar-se del castellà ignoren que encisar (a València enxisar) és una adaptació de finals del XIX d'hechizar, mentre que encantar, del llatí incantare, ja el feien servir els nostres clàssics.

No dic que encisar no sigui bo -és normatiu i correctíssim-, però sí que en qüestiono l'ús sistemàtic en lloc d'encantar en cada vegada més contextos. Si sortint del cinema a ningú se li acudiria exclamar "La pel·lícula m'ha encisat!", seria lamentable que ho acabéssim escrivint.

Perquè és només encantar -no pas encisar- el que ha evolucionat cap al sentit agradar molt i, encara que el DIEC el manté transitiu, el GDLC, el GD62 i l'ÉsAdir ja veuen bé que a algú li encanti passejar.

En canvi, cap diccionari admet que encisar vulgui dir agradar molt. Encisar es manté sempre pròxim al seu significat etimològic, embruixar.

Fer un ús indiscriminat d'encisar empobreix perquè passem de dos verbs diferents en registre, sentit i gramàtica a un de sol.

Projecta, a més, una injustificada ombra de sospita sobre encantar, que és sovint la forma més natural i genuïna.

És una tria filla del neguit de no saber-ne prou que pot contribuir a fer que es percebi el català com una llengua artificiosa i literària en el pitjor sentit.

stats