Els escruixidors fets d'Oslo atordeixen. Què cal entendre de tot plegat? Són obra d'un boig? ¿La ideologia de les noves dretes radicals i dels partits del progrés porten inexorablement a accions d'aquesta mena?
Anders Behring Breivik, amb molta previsió, planifica i calcula. Es justifica amb escrits i manifestos. Diu no sentir culpa, troba del tot justificat el seu obrar. És part d'un recte procedir per reconduir, no sense sang i llàgrimes, una Europa afeblida i entregada al nou bàrbar, el musulmà. La bona gent s'esgarrifa. Un desori de tal magnitud no pot ser obra humana. L'epítet de monstre abjecte tanca interrogants i l'exclou de la humanitat.
La Montserrat Guibernau, catedràtica de política a la Universitat Queen Mary de Londres, estudia les noves dretes radicals i els partits del progrés. Un espai d'aiguabarrejos ideològics i polítics creixent a l'Europa rica del nord i al vell imperi austríac. Atrau a molts. Gent de diversa condició material i cultural que se sent vulnerable i fràgil davant un món nou, global, flexible, heterogeni i funcional. El desmuntatge del món d'ahir i la proliferació de noves amenaces que s'escampen fan que molts, inclosos esperits demòcrates, es posin d'acord a l'hora d'identificar el mal encarnat. Les veus, les mirades, les olors, els condiments de la cuina, les vestimentes, la vida domèstica i tants altres petits signes feregen els sentits. Els desheretats del Sud i l'Orient representen la cosa abominable. Són el gran perill, el que farà mal si no s'hi posa remei. Arriben per ensorrar el món plàcid i feliç d'ahir. Immigrants de cultures encarades amb la tradició cristiana, acomboiats pels endimoniats hereus del marxisme, són la nova plaga bíblica. Un barroc sentiment sacre embolcalla el sentiment de pèrdua d'un món de benestar sorgit, amb l'esforç col·lectiu, de l'horror de la Segona Guerra Mundial.
Breivik és un més de tants? Què el diferencia d'aquestes agrupacions de votants o partidàries de la xenofòbia? La premsa el retrata com un personatge que ha tallat els vincles familiars, aïllat de la comunitat i obsedit per la seva identitat sexual i física. És d'esperar que els pèrits psiquiàtrics no diagnostiquin una bogeria clàssica, la d'un sonat assetjat per veus i visions, constructor d'un món delirant. Segur que Breivik no és reconeix com un Napoleó qualsevol o com l'encarnació transsexual de Joana d'Arc. ¿Aleshores és normal i els seus actes són els d'un criminal abjecte? ¿O Breivik comparteix sentiments amb la ideologia radical de dreta o de progrés i, en soledat, ha construït molins de vent com un nou Quixot? ¿És una ment enfebrada que replica a un pare gris, funcionari de la diplomàcia traïdora? És un misogin queixós de l'educació rebuda per una mare liberal que pretenia feminitzar-lo?
Breivik escriu una història biopolítica on es fusiona amb el destí d'Europa. Passa comptes als esdeveniments de les dècades precedents, en particular als ultratges infligits a la Gran Sèrbia. Redreça estats d'ànim inestables i referma el coratge moral amb la seva missió. Reneix fent-se un croat, hereu de les nissagues de cavallers com Ricard Cor de Lléo. Imagina un exèrcit de templers i entalla i cus un uniforme de cap de colla amb pedaços i medalles.
Breivik viu la tensió creixent del camí tortuós de la purificació i l'honor, deixa enrere els partits tebis i condescendents amb el multiculturalisme. Tampoc en té prou afirmant-se com un heterosexual radical i construint un cos ferm, musculat, operat i potent. Sobretot ha de combatre un sentiment penós de la vida, resultat de la visió d'una catàstrofe futura. Aquest sentiment perjudica el pensament i, per extensió, una vegada s'ha apoderat de part del cervell, il·lumina de manera esfereïdora els clarobscurs d'una societat decadent, depravada, covarda, entregada a ser posseïda per un islam embadocador. Un islam malèfic que passa per dèbil i pusil·lànime, que demana ajuda i caritat per als seus fills famèlics. La treta, sens dubte, és reeditar els contes de Les mil i una nits o faules de pobres i esguerrats de la Medina. Fascinar perquè retorni el que és sinistre i sorneguer, conegut com Al-Àndalus o l'Imperi Otomà.
El que és diferent, femení o estranger és un veritable perill que cal subjugar. El nostre monstre, vestit de policia d'Occident, disfressa un pobre home atemorit, acorralat per gaudis incomprensibles. No troba altra sortida que el sacrifici per denunciar l'engany de tot plegat. Dóna la vida a una gran empresa de salvació, posar fre a la destrucció de l'Europa racial i masculina. Breivik és un boig de l'homogeneïtat. Aguantarà un judici just o s'esfondrarà? El temps ho dirà.
