Era la gran estrella mediàtica. Ara era notícia perquè havia estrenat un clip, ara perquè havia ensenyat les calces baixant d'un cotxe, ara perquè havia trencat amb el seu noviet, ara presentava una cançó, ara perquè havia anat a una festa, ara perquè s'havia vestit d'enciam en una gala o ara treia un altre videoclip... La qüestió era ser als mitjans amb qualsevol excusa perquè al nostre món, els productes de consum han de tenir una presència permanent. Si no, deixen d'existir. La velocitat a la qual circula tot ens fa oblidar amb molta rapidesa i per això l'objectiu de qui vol col·locar-nos un producte és no permetre'ns l'amnèsia.
Un bon dia, però, Britney Spears, que és de qui parlo, va caure pel forat on han caigut (i cauran) molts d'altres. Quan t'espremen fins a l'última gota, el risc d'enfonsar-te és total. I ella ho va fer. Llavors ens la vam menjar amb patates, però compartint la seva misèria. Fins ara, que algun productor deu haver cregut que pot recuperar aquell esplendor i, sobretot, aquella seva capacitat de generar milions de dòlars de benefici. I la noia ha tret un nou clip. Contingut? Provocació pura i dura. En aquest cas, sexual. Objectiu? Que se'n parli. Conseqüència? Els informatius de TV del planeta sencer han fet una peça dient-nos: "Fixeu-vos, quin escàndol més escandalós". I tots (i totes), des d'Alaska fins a Brisbane, passant per Astorga, hem deixat de menjar la sopa i ens hem quedat clavats a la pantalla. En diuen audiència i és la causa per la qual els informatius del planeta fan aquests vídeos.
I el que acaba passant és que el clip de la Britney és la notícia que va entre les cues per fotografiar-se amb el cadàver de Gaddafi, els plors de Patxi López en un míting i la connexió amb el poble d'on han desaparegut dos nens. I al final ja no sabem si la cua és per veure plorar el lehendakari o si el nou clip és de Gaddafi. Informació, crec que en diuen.
