Opinió 16/08/2013

Europa unida? Anem a pams

i
Xavier Roig
3 min

Quan fa uns anys es va intentar promulgar una Constitució europea, es va posar en evidència un perill: voler anar massa de pressa i posar en risc tot el que s'havia aconseguit. Per sort, aquell document va quedar en un mer tractat. I no és que aquest columnista no aspiri a viure en una Europa políticament unida. El problema és que, tenint en compte la manera de ser de cada racó del continent, abans cal lligar moltes altres coses. I analitzar i valorar el que s'ha aconseguit, i com. Fa poc més de seixanta anys els carros de combat campaven per París, i fa poc més de vint et mataven si creuaves un mur. I tot això tenia lloc en uns indrets on ara ens belluguem amb absoluta desimboltura. El procés d'unió europea és un continu d'accions que perfeccionen l'entrellat de mica en mica. Sens dubte, l'avanç més important ha estat la conformació d'un cert mercat, o espai, únic. I si trobem esquerdes al que s'ha construït fins ara, observarem que sempre surten en aquells punts on no s'ha volgut aprofundir correctament en aquest espai únic. Analitzem-ho.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Banca. Un dels motius pels quals l'eurozona segueix en crisi -mentre la resta del món n'ha pràcticament sortit- és per la inexistència d'un mercat únic bancari. Es va llançar l'euro i es van deixar les infraestructures organitzatives com estaven. Mercat únic vol dir que un ciutadà de París pugui demanar una hipoteca a un banc de Trieste per comprar una casa a Ljubljana. O que jo pugui moure diners per Europa sense haver d'informar la Hisenda espanyola. Fins que tot això no tingui lloc, anirem torts.

Telecomunicacions. Aquest estiu ens porta la notícia important que algú a Brussel·les ha decidit forçar la creació d'un mercat únic de les telecomunicacions. Correcte. Per què l'enorme diferència de preus i qualitat segons el país? Per què, un cop més, s'ha deixat en mans de les autoritats "nacionals" la regulació d'un tema tan transcendental? Mentre jo no pugui contractar un mòbil a Suècia per fer-lo servir quotidianament a Barcelona, anirem malament.

Energia. Una de les demostracions que aquest tema no pot estar en mans de les autoritats de cada estat és el desori que els successius governs espanyols han creat. L'energia és un tema estratègic -i més que ho serà-. Però estratègic europeu. No pot ser que cada estat fixi polítiques que arriben a ser erràtiques. ¿Europa ha de dependre de Rússia, d'Algèria o d'Aràbia? O de ningú? Un cop més, les disfuncions vénen de no tenir un mercat únic ben estructurat.

Immigració. Amb aquest afer ens està succeint el que ha tingut lloc amb l'euro. S'ha implantat l'espai Schengen sense una autoritat única que el controli. Ara acabem de descobrir que una trama introduïa per Barcelona immigrants xinesos il·legals a Europa i a Amèrica. A Espanya (ergo, a Europa) han arribat els darrers anys milions de llatinoamericans sense cap control. L'autoritat d'immigració, amb els seus procediments i normes i els seus funcionaris per aplicar-les, ha de ser única i comandada des de Brussel·les. Els criteris i l'eficiència no es poden deixar a les actuacions dels estats. Mentre l'oficial d'immigració (que no de policia) que verifica les entrades a Munic no vagi uniformat com el de Barcelona, anirem malament.

Però de temes que només el mercat, o l'espai, únic europeu poden resoldre, n'hi ha molts. Els serveis, en general, encara estan subjectes al caprici dels estats. La capacitat de contractació pública, també. Queda molt per recórrer en l'àmbit merament organitzatiu. Un àmbit que genera més sentit de pertinença del que molts es pensen. Estats Units constitueix la realitat important que és i té l'adhesió patriòtica dels seus habitants gràcies a un respecte immaculat pel contribuent i una eficàcia provada en tots aquests àmbits que jo denomino "mercat únic".

I en l'àmbit polític encara queda molt per recórrer. Gràcies a Gibraltar, aquests dies el món comprova l'estupidesa espanyola. ¿Com podem aspirar a una unió política en un àmbit on la imbecil·litat d'un govern que fa olor de corrupció pretén passar per sobre la democràcia? Analitzin-ho fredament: si vostès fossin britànics, ¿voldrien una unió política europea amb estàndards espanyols? Quines regles comunes apliquem? ¿Les de la democràcia britànica o les de la tavernària Espanya? ¿O bé un punt mitjà que significaria, en qualsevol cas, un retrocés democràtic per als britànics? Casos com el de Gibraltar demostren que més ens val aprofundir en les consecucions assolides abans de somiar en una Europa que encara està lluny de compartir els principis polítics més bàsics.

stats