AVUI ÉS LA festa nacional francesa i al diari, al català i al balear, hem pensat que era una bona ocasió per fer un retrat del nostre veí del nord i també de l'estat de les relacions que hi mantenim. Amb Catalunya, per proximitat, la relació comercial i cultural sempre ha estat molt intensa, i en trobareu una bona explicació a les pàgines del tema del dia. Amb les Illes, però, ha estat una relació que s'ha anat diluint a mesura que la indústria turística anava creixent i altres mercats i països agafaven més força. En aquests moments, el turisme francès suposa només el 8% del global de visitants de temporada alta, i les relacions comercials tampoc no són gaire àmplies. Tanmateix, no podem oblidar el fort vincle històric que hi tenim. Els viatgers francesos varen ser els primers que varen "descobrir" els nostres paisatges, de Laurens a George Sand, i els varen donar a conèixer als seus compatriotes, que a poc a poc es varen anar animant a venir per convertir-se en els primer turistes que ens visitaren. Fins i tot, m'explicava Guillem Frontera que, de petit, als turistes en algunes zones els deien "francesos", perquè eren la majoria. El cas de Sóller és, a més, especial. No hi ha família que no tingui o hagi tingut un familiar a França i això es reflecteix en la mateixa parla, afrancesada com el diari que trobareu avui. Els titulars principals estan en la llengua de Montaigne, que era l'idioma estranger que molts, els més grans, vàrem estudiar a l'escola. Els joves, no patiu, teniu la traducció a davall. Vive la fraternité!! I l'egalité .
