Els Facto Delafé y las Flores Azules actuen aquesta nit al Palau de la Música. Per a l'Helena, la cantant, s'obre un petit parèntesi Els matins de concert p rocuro no haver de fer res. Normalment, els dies anteriors, com és el cas, han estat molt moguts, i per a mi és important poder parar i preparar-me, és clau no sobreestressar-me.
No em llevo gaire tard, cap a quarts de deu. Esmorzo amb calma, en un ambient de relaxament absolut. Em quedaré a casa, amb prou temps per dinar bé i poder-me preparar la bossa amb calma. Potser em cau una entrevista en una tele local, però no me l'han confirmat encara.
Millor si no m'he de moure gaire, perquè a la tarda s'accelera el ritme. A quarts de cinc ja he de ser al Palau per a les proves de so, però abans he de trobar temps per trobar-me amb la noia que em fa la roba per als concerts: m'està acabant de cosir un top que faré servir aquesta nit.
A més, aquest cop el concert té moltes col·laboracions, i això vol dir que a les proves i al backstage hi haurà molta gent i molta feina. Quan acabem les proves tenim horeta i mitja i hi ha una certa dispersió. Suposo que amb un grupet sortirem a prendre alguna cosa, altres llegiran i uns altres engegaran els portàtils.
Després del concert em baixarà l'adrenalina i em sortirà el cansament; per això no surto. Me'n vaig a casa, em prenc una cerveseta i em relaxo fins que vaig a dormir. I a pensar en els Élena, l'altre grup en què canto, perquè dilluns comencem a enregistrar el quart disc. Amb la sort que entremig no tenim cap concert amb els Delafé.
