AL DARRERE de moltes de les grans polèmiques territorials que hem viscut els darrers anys, i dècades, hi ha un problema de fons que té difícil solució, però que s'ha d'afrontar amb totes les seves conseqüències. És el tema famós de les compensacions. Els municipis que, pel que sia, han mantingut verge el seu territori són els que "aguanten" l'atractiu paisatgístic i, per tant, turístic de les Illes. Els que varen destrossar fa anys la seva costa acumulen la majoria d'establiments hotelers i de serveis i, per tant, també la majoria de la riquesa. Uns poden continuar fent beneficis gràcies al fet que els altres no en tenen. És comprensible que els més "pobres" en algun moment reclamin la seva part del pastís i vulguin construir i fer hotels per generar riquesa pròpia. El problema és que la destrossa que varen fer els altres és tan gran que continuar per aquest camí ens portarà al col·lapse. Ni la majoria de la societat, ni la justícia, ni els mateixos operadors turístics no volen que continuï aquest desenvolupisme salvatge. S'han de posar restriccions, potser fins i tot més dures que les actuals. Però, per poder fer-ho, en algun moment s'haurà de compensar els municipis als quals s'impedeix fer el que fa el veí. Molta gent de Campos i de Menorca es queixa que no els deixen créixer i generar feina i beneficis. L'única manera que deixem de tenir posada la vista en el termini curt és que hi hagi un sistema de compensació, via ecotaxa o la que es decideixi, perquè els que posen l'aparador puguin tenir també un percentatge de la caixa.
