Això no passarà. No tombaran la immersió, no trencaran el pacte social, resistirem una ofensiva judicial que no té res de justícia i ho té tot d'ofensiva, perquè ofèn el sentit comú i la dignitat. No passarà perquè hi plantarem cara, naturalment, tranquil·lament. Però de forma clara i inequívoca. Contundent. Sabem que el respecte és una cosa que et guanyes, que ningú no et regala. Tocarà tornar-lo a guanyar. És decebedor i és esgotador, però no ens trobaran decebuts i esgotats, ens han de trobar convençuts i animats. No acatarem, esclar, cap sentència injusta. No li donarem més importància de la que té, no ho dramatitzarem més del compte, però té molta importància i és dramàtic aquest funcionament del sistema judicial, aquesta persistència a fer-nos més dèbils. El mòbing tenaç al nostre model d'escola necessita una resposta a l'altura de la gravetat. No ens podem acostumar a un degoteig que només busca el nostre desgast. El risc és que assumim aquestes sentències com si fossin analítiques que ens demostren que cada dia estem una mica més malalts. Ni ens creiem el suposat metge ni els seus diagnòstics, ni aplicarem el tractament. És més, el denunciarem per mala pràctica. No ens conformarem a ser on érem, a no anar enrere, perquè nosaltres volem i necessitem anar endavant. I si algú es fica al mig, sempre plantarem cara.
